muy nuboso
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
23°

Per què guanyarà Aznar

D'entre tots aquells que no votaren Aznar el 1996 és probable que hi hagi algun grup considerable que ara el voti. De tots aquells que el votaren, és molt improbable que n'hi hagi un grapat significatiu que ara no el voti. Així que la conclusió evident és que el PP guanyarà aquestes eleccions generals i, fins i tot, té possibilitats d'acostar-se bastant a la majoria absoluta, si és que no l'aconsegueix. Les raons per què el votant del PP no se senti decebut són moltes. Què ha fet Aznar que pugui decebre el seu votant? Fixem l'atenció en els casos d'ombres que des de la premsa progressista es vol llançar sobre els conservadors. 1) Piqué. Qualcú que sigui una persona normal entén què és el que presumptament podria haver fet aquest senyor i, si és que ho ha fet, seria qualcú capaç de dir què és i per què està mal fet i, encara més, si això podria ser il·legal? Res comparable amb la nitidesa brutal de la corrupció dels anys de Govern socialista. 2) Política antiterrorista. Aquells que no voten el PP poden tenir dubtes sobre el que ha fet el Govern al País Basc durant la treva d'ETA, intentant no tant aconseguir la pau (que els terroristes tampoc no volen, val a dir-ho) com carregar-se el PNB, però entre els votants conservadors ben pocs no deuen estar ja convençuts que Arzalluz i Otegui són exactament iguals. 3) Política econòmica domèstica. Ja poden dir missa els del PSOE i IU, explicant que la rebaixa anunciada del'IRPF és socialment regressiva perquè per a la majoria, a mig termini, serà negativa. Aquesta majoria de classe mitja-mitja, mitja-baixa, o mita-alta no ho passarà pitjor que amb les xifres d'autor de fa sis, set o deu anys, o pitjor que amb els interessos hipotecaris al 10 o 12 per cent. Que això sigui responsabilitat d'Europa, d'Aznar o de l'Esperit Sant, a qui li importa? O sigui que per aquí tampoc no té res a fer l'esquerra, i fins i tot pot perdre una part del seu electorat, l'ideològicament no definit i electoralment instal·lat en el vot de conveniència immediata, al qual poc li importa el que passarà d'aquí a tres o quatre anys: qui dia passa, any empeny. 4) Política macroeconòmica. Ningú que no sigui un malalt pot entendre res d'això que se'n diu «macroecoomia»: ningú que no estigui de psiquatre canvia el seu vot per uns índexs els quals al comú dels mortals ens importen un rave. Així que tampoc per aquest costat hi haurà canvis de vot. 5) Ideologia reaccionària. A Aznar el vota des de l'extrema dreta al centre. Com que ha governat amb tics reaccionaris i gotes centristes, però comportant-se la majoria de les vegades simplement com un conservador, no perdrà vots per aquest costat, perquè l'alternativa és pitjor: l'esquerra. En canvi, entre el segment de població vella que votava Felipe, caracteritzada pel terror als canvis (allò que alguns sociòlegs defineixen com el vot al poder, sigui del color que sigui) i amb la constatació que Aznar no els ha llevat la pensió, no es gens descartable un considerable transvasament de vot d'en Felipe a n'Aznar.

En resum, que com els compatriotes de centre, dreta, reaccionaris i pensionistes no vagin a votar esnifats, tenim Aznar per quatre anys més.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.