Les nostres altres eleccions

Els del PP han establert el seu objectiu clarament a desautoritzar el Pacte de Progrés, a tots els partits en general però sobretot al PSIB, que els va fer fora dels tres consells i del Govern, i per aconseguir-ho s'hi impliquen tots els pesos pesants de Madrid. En sentit contrari, els líders socialistes vénen o vendran, a les Illes, per fer costat no només els candidats sinó, i sobretot, a manifestar el seu suport al president Antich i al seu projecte. EU farà el mateix amb els seus màxims representants. Els nacionalistes catalans de CDC, igualment, es desplacen a Palma per donar cobertura al PSM i avalar així l'equidistància ideològica (PP i PSOE, tot és el mateix) que cerquen els nacionalistes mallorquins per tancar l'espai d'UM. Fins i tot els més minoritaris, els d'ERC, duen també el seu líder nacional per posar les bases d'un projecte no tan estrictament electoral com, sobretot, per després dels comicis. De moment, no consta que UM tengui previst dur ningú de fora, tot i que tampoc no seria gens estrany, per defensar el seu espai davant el PSM. Només Els Verds són els que no tenen aquesta necessitat de trobar referències d'autoritat (real o simbòlica) forana; i és que els nostres ecologistes són únics (afortunadament, pensen els altres partits) i només ells sí que de veres podrien apadrinar operacions a fora, però sembla que no ho fan. Així que quant a aquestes «altres eleccions» tenim una primera constatació clara i llampant: excepte Els Verds tots els nostres partits necessiten vendre davant el seu electorat una imatge d'autoritat externa, perquè no es veuen massa capaços ells tots sols. Uns duen els líders de Madrid i d'altres de Barcelona, però al capdavall és el mateix: la imperiosa necessitat de tenir el «germà gran» o el «cosí Zumosol» que doni el copet a l'esquena als al·lots indígenes. El famós «model balear» com l'intent de voler convertir el Pacte de Progrés en una referència cap a fora, adquireix així la màxima expressió de la seva realitat: pur fum. Segons els resultats, Grosske, Antich i Matas se sentiran, davant les respectives centrals, més o manco forts per poder seguir les línies estratègiques d'actuació decidides a Balears. El PSM i UM, més aviat o més tard, intentaran vendre a Barcelona la seva particular visió del món nacionalista illenc després de les eleccions, i segur que l'un contra l'altre. ERC tendrà en els resultats balears el test que a Barcelona servirà per decidir si es tira endavant immediatament el projecte d'expansió ja decidit. Tots, en fi, es prenen aquestes eleccions com un examen a Balears que serà corregit per Madrid o Barcelona. Són les nostres altres eleccions.