Si no fos que avui febrer marceja i fa un vent que m'enturbina
les neurones diria sense por a equivocar-me que ja és primavera,
encara que no s'anunciï tòpicament a uns grans magatzems. Però els
ametlers encara no s'han entapinat de verd i, trèmuls, ofrenen els
pètals fugissers a la fúria dels vents, i els més tardans no han
florit encara i el sembrat va magre. (Per cert, ara que parlam
d'ametlers i d'ecotaxa, si els futbolistes cobren per dret d'imatge
i els clubs de futbol cobren perquè algú pugui reproduir la seva
camiseta amb l'escut, per què no han de cobrar els propietaris dels
ametlers per ser un reclam turístic?). Ara que, tancat el
parèntesi, "no m'he pogut reprimir l'efluvi sentimental i he de
veure si algun dia trauré una mica de rèdit suplementari als tres
quartons que em tocaran d'herència". Ara, dic, que tancat el
parèntesi només volia dir que diria, si no tengués l'obligació de
mirar el calendari, que és primavera. Però, no per saber si és
lluna nova o vella, són remences del dia a dia i sé que avui som 20
de febrer i que l'hivern toca bullir de fred i pluja, que llavors
les margalides es marceixen i les treuen, desencaixades, a l'era de
les vergonyes públiques, que són tòrrides com la portada hostil
d'un diari...
I que falta menys d'un mes per a les eleccions dites estatals o
generals i aquí, si hom mira l'entorn, com qui mira els ametlers o
els sembrats, no es coneix que n'hi hagi d'haver, si no fos que de
tant en tant un ministre o no arriba a tant, però cosota mig
grossa, de Madrid, ve per aquí ens promet qualsevol freixureta que,
ho saben segurs, els sobra de la gran bacanal i t'ho volen vendre
com si et fessin la gran gràcia. Diuen no sé què d'un hospital que
començaran el projecte i amb el zoom del pensament te l'acosten a
dos dits del nas, com si tu ja et fessis a la idea que si et romps
la cameta aniràs a un lloc decent, quan dic decent vull dir que els
malalts no estiguin acaramullats i tenguin una atenció
personalitzada, perquè ho tenc ben clar que com Son Dureta no hi ha
res malgrat les administracions.
I a vegades vénen els altres i tornen a parlar una mica de no sé
què que volen etiquetar-ho com a federalisme i cadascú ho entén
així com vol perquè a Catalunya els seus mateixos aliats han de
desfer, Penèlopes ingràvides, allò que han malbarat al centre que,
gairebé ho és tot, i només demanen cinc minuts per parlar amb
n'Almunia, fluixet per dir-li que hi ha coses que, mirant cap a
Catalunya i qui sap si als altres pelleringos dels Països Catalans,
no convé massa de dir-les o dir-les, en tot cas, amb la boca
tancada, prenent les mateixes precaucions, qüestió senzillament
d'estètica, de com quan parles amb un desconegut i has pegat una
panxada d'alls.
I llevat d'això, poca cosa més, que ningú, aquí, no parla per
boca seva, deixen que parlin els oracles messetaris, veus que duen
calçons i corbata, si s'escau en el guió, i que pronuncien paraules
estàndards, com les veus uniformement metal·litzades que et
contesten si fas una consulta al teu banc telefònic. És el que més
els convé: uns perquè si parlen els poden ablanir i encara perdre
més del que han perdut; els altres amb l'excusa de no esqueixar
l'olivera que presideixen... I jo em tem que s'estimen més que
parlin els oracles perquè si duen el debat cos a cos fan publicitat
gratuïta als contrincants indígenes i s'estimen més que ningú no
sàpiga que existeixin no fos cosa aquesta vegada els espipellin un
escó i els oracles, com un déus ingrats i sanguinaris, s'enfadassin
de bon de veres...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.