Fer país és obrir el compàs

TW
0

Em va despertar interès, vívidament, l'article del senyor Antoni Quintana de l'altre dia, eixit en aquestes mateixes planes. Es titulava Les Illes deshabitades i parlava de les contribucions balears més universals a la cultura catalana. Només de llegir-lo em va fer venir una mena de talent voraç. M'estimulà l'ànsia d'asseure'm jo també a la taula que, amb aquell escrit, havia parat. El senyor Quintana i un servidor no ens coneixem de res, que jo sàpiga. tot just li veig, de tant el tant, el nas badar per la fotografia minúscula que presideix les seves col·laboracions. I, és clar, supòs que, en exacta correspondència, a ell li passa el mateix amb mi. Faig aquesta precisió per disculpar el meu atreviment de prendre seient allí on no he estat convidat, on ningú no m'esperava a sopar.

Però, mirau, venc, més aviat, a dur-hi aliments i no pas a menjar-me'ls. La idea de l'articulista era fer l'exaltació de les grans obres culturals que la gent de Balears ha sabut portar a terme. Elogiava els treballs ingents i descomunals, com ara el Diccionari Alcover-Moll l'Enciclopèdia de Mallorca o el Museu de Ciències, que han assolit una dimensió fabulosa, dins i fora de les Illes. Vull dir que han suposat un veritable enfortiment de la nostra cultura, universalment considerada. Són obres que, al capdavall, han contribuït a la universalització de la cultura catalana, tot partint de la marginació territorial que, freqüentment, patim els balears. Però el cas és que, tot i la vàlua absoluta, suposen una referència parcial, territorialment, a l'aportació dels balears a la tasca de la reconstrucció del país.

Subscrivesc de dalt a baix el parer del senyor Quintana. L'aportació balear al tronc cultural comú ha estat, en aquest segle, ben robusta, d'una importància objectiva. El matís, però, que jo, des de Menorca estant, n'esgrimiré és que l'aportació balear també duu segell menorquí i de les Pitiüses. Totes les Illes són deshabitades, per fer bona l'expressió paradoxal del senyor Quintana. Totes han contribuït a l'obra general de la cultura balear i catalana. Per tant, el meu acord amb el senyor Quintana ha d'incloure l'esmena de l'obertura del compàs. M'agradaria que els habitants de les Balears tinguéssim una idea territorialment global, una noció completa, i que no prenguéssim la part pel tot, fins allí on sigui possible, és clar. Mirem de no incórrer en metonímies, sobretot si, en lloc d'integrar com vol la metonímia eficaç, desgrega, o enterra en l'oblit. Defensem una perspectiva general i generosa de país.

Com a menorquí, doncs, faig aportació a l'àpat a què ens convida el senyor Quintana, tot agregant-li dues obres gegantines, d'un valor i d'una dimensió fantàstics, superbs. Són l'Enciclopèdia de Menorca i la Revista de Menorca. Pensar, per exemple, en els més de cent anys de tasca editorial realitzada per la Revista, a redós de la qual s'ha congriat un impressionant corpus d'estudis menorquins, o en l'obra magna de l'Enciclopèdia, científicament premiadíssima, inspira un optimisme explícit. Ara entenc què vol dir fer país. Vol dir, modestament expressat, agombolar-ho tot, tenir voluntat general. És, en un mot, universalitzar. O sigui, obrir el compàs.