Em va despertar interès, vívidament, l'article del senyor Antoni
Quintana de l'altre dia, eixit en aquestes mateixes planes. Es
titulava Les Illes deshabitades i parlava de les contribucions
balears més universals a la cultura catalana. Només de llegir-lo em
va fer venir una mena de talent voraç. M'estimulà l'ànsia
d'asseure'm jo també a la taula que, amb aquell escrit, havia
parat. El senyor Quintana i un servidor no ens coneixem de res, que
jo sàpiga. tot just li veig, de tant el tant, el nas badar per la
fotografia minúscula que presideix les seves col·laboracions. I, és
clar, supòs que, en exacta correspondència, a ell li passa el
mateix amb mi. Faig aquesta precisió per disculpar el meu
atreviment de prendre seient allí on no he estat convidat, on ningú
no m'esperava a sopar.
Però, mirau, venc, més aviat, a dur-hi aliments i no pas a
menjar-me'ls. La idea de l'articulista era fer l'exaltació de les
grans obres culturals que la gent de Balears ha sabut portar a
terme. Elogiava els treballs ingents i descomunals, com ara el
Diccionari Alcover-Moll l'Enciclopèdia de Mallorca o el Museu de
Ciències, que han assolit una dimensió fabulosa, dins i fora de les
Illes. Vull dir que han suposat un veritable enfortiment de la
nostra cultura, universalment considerada. Són obres que, al
capdavall, han contribuït a la universalització de la cultura
catalana, tot partint de la marginació territorial que,
freqüentment, patim els balears. Però el cas és que, tot i la vàlua
absoluta, suposen una referència parcial, territorialment, a
l'aportació dels balears a la tasca de la reconstrucció del
país.
Subscrivesc de dalt a baix el parer del senyor Quintana.
L'aportació balear al tronc cultural comú ha estat, en aquest
segle, ben robusta, d'una importància objectiva. El matís, però,
que jo, des de Menorca estant, n'esgrimiré és que l'aportació
balear també duu segell menorquí i de les Pitiüses. Totes les Illes
són deshabitades, per fer bona l'expressió paradoxal del senyor
Quintana. Totes han contribuït a l'obra general de la cultura
balear i catalana. Per tant, el meu acord amb el senyor Quintana ha
d'incloure l'esmena de l'obertura del compàs. M'agradaria que els
habitants de les Balears tinguéssim una idea territorialment
global, una noció completa, i que no prenguéssim la part pel tot,
fins allí on sigui possible, és clar. Mirem de no incórrer en
metonímies, sobretot si, en lloc d'integrar com vol la metonímia
eficaç, desgrega, o enterra en l'oblit. Defensem una perspectiva
general i generosa de país.
Com a menorquí, doncs, faig aportació a l'àpat a què ens convida
el senyor Quintana, tot agregant-li dues obres gegantines, d'un
valor i d'una dimensió fantàstics, superbs. Són l'Enciclopèdia de
Menorca i la Revista de Menorca. Pensar, per exemple, en els més de
cent anys de tasca editorial realitzada per la Revista, a redós de
la qual s'ha congriat un impressionant corpus d'estudis menorquins,
o en l'obra magna de l'Enciclopèdia, científicament premiadíssima,
inspira un optimisme explícit. Ara entenc què vol dir fer país. Vol
dir, modestament expressat, agombolar-ho tot, tenir voluntat
general. És, en un mot, universalitzar. O sigui, obrir el
compàs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.