De compres

Ara, si déu vol i els defensors del model «anem fins a la Xina a comprar a la fira» estan de bones, es podrà fer la vista grossa quan els responsables de Cultura es decideixin a fer alguna adquisició per engrossir el seu "el Nostre" patrimoni. Això sí, quedarà l'agredolç gust a la boca que deixen les coses fetes a destemps. Quedarà la comparació odiosa i el record serà tot per a Cort, que enguany s'ha llançat a la sana passió per l'art amb totes les de la llei.

Subscric el galerista que ahir observava que subvencions i compres no són excloents entre si. Que una cosa, les subvencions de les institucions públiques als galeristes, no treu l'altra, adquirir obres als nostres professionals de l'art per enriquir el llegat artístic de la Comunitat. És un exemple de la ponderació amb què també s'hauria de valorar l'estrena de l'Ajuntament en la dedicació d'una partida pressupostària a les adquisicions que el Govern realitza de temps enrere. I que ara, per molt que no s'hagin concretat a Arco, no té per què oblidar.

Madrid, com Art Chicago, Art Miami, la fira de Basilea o la de Colonya, són cites d'obligada assistència per a les sales balears, si es pretén que els artistes i el mercat illenc s'enriqueixin amb la gràcia de la importació "els segons" i l'exportació "primers i segons". El que no fa cap falta és que les nostres institucions esperin a perseguir els seus productes en les seves visites a l'estranger, ni que Ajuntament, Govern o CIM "tot pel seu nom" seleccionin el Nostre patrimoni en funció del que es presenta a les fires comercials. Les galeries obren tot l'any, valgui el dret a mes de vacances. I si vull, volem, o volen comprar art, els rebran amb totes les atencions.

Que no se'm llanci a la jugular qui dissenteixi de la idea que a ARCO hi ha hagut més art que el balear, i més mal de trobar, que també hauria estat interessant per al gaudi de tots els illencs.