L'ús del català

La decisió de la Direcció General de Política Lingüística de posar en marxa una enquesta amb els ajuntaments destinada a saber el grau d'ús del català a les Illes revela que el Govern de Progrés continua fent passes dirigides al foment de la llengua pròpia involucrant-hi altres institucions per establir l'ordre de prioritats al llarg de la present legislatura. I una cosa és certa: quan arribi l'any 2003 el termòmetre més clar per saber si els nacionalistes i l'esquerra han sabut deixar la seva emprenta en el teixit social balear no serà un altre que l'avanç o el retrocés que hagi experimentat el català. Per tant, la tasca de Política Lingüística i del seu titular, Joan Melià, és clau. Des d'aquesta perspectiva, s'ha de lloar el tacte amb què ha iniciat el Govern aquest objectiu. A diferència d'altres departaments, en què des del primer dia s'han avançat projectes i iniciatives que, en alguns casos, seran molt difícils de dur a la pràctica, en la qüestió de la llengua no s'han llançat coets ni s'ha intentat fer por a ningú. Al contrari d'això, s'ha triat el camí de la tasca callada i efectiva, però amb un nord indiscutible: que la defensa de la llengua pròpia quedi protegida per llei i, també, que dia a dia estigui més present en tota la realitat econòmica i social. Sense llengua difícilment tindrem país. Sense llengua probablement serem terra fàcil de comprar i de vendre per als estrangers. És la qüestió essencial. Per tant, cal esperar que tots els ajuntaments col·laborin amb el Govern. Sense ells, tampoc no hi haurà país balear.