La lliçó que hom ha de treure dels fets de El Ejido és aquesta:
què fácil és treure per la boca i amb la gestualitat la
irracionalitat, com de contagioses són les actituds i els actes que
contenen violència i quina por que fan els homes quan es manifesten
nus d'enteniment. Per això tants d'anys de civilització, per acabar
encalçant-nos uns els altres pel carrer i pel camp! Quina vergonya
haver escrit fa unes setmanes que podíem donar lliçons
d'autocrítica i racionalitat als immigrants quan caràcters dels
segles de la persecució religiosa rebroten aquesta primavera del
III mil·lenni.
I és que això de civilitzar, això d'acceptar normes amb l'únic
objectiu d'assolir el bé de la comunitat es veu que no acaba de
quallar segurament perquè el «bé de la comunitat» és mal de definir
quan començam per dir que les col·lectivitats són diverses i que
viuen separades. Algun tret comú haurem de cercar a tota la
humantat que ens iguali. Precisament la recerca d'aquesta qualitat
del que és humà ha volgut trobar una idea acceptada per tothom.
Aquesta és la idea de la dignitat; tot ésser humà mereix ser
respectat encara que hi ha éssers humans que violen les normes que
la majoria preocuram respectar. Aquí hi ha el bessó de tot el
nostre muntatge sobre la convivència i és que sols n'hi ha una de
manera d'aplicar la racionalitat a les relacions de veïnatge:
acceptem les normes i facem que tothom les compleixi i qui no ho
faci que pagui una pena que també estigui normativitzada. No és
fácil, no és gens fàcil acceptar aquest axioma. Podem haver estat
educats en aquest principi, podem haver-ho assumit
intel·lectualment, però aquest de l'educació i l'assumpció és un
procés llarg i costós perquè les normes, qualsevol norma és
contrária al salvatge que portam a dins, el mateix salvatge que a
voltes en fa apassionar, i aleshores estimam o odiam fins a la
follia. Per això la nostra racionalitat és del gruix d'un tel de
ceba i calen grans esforços d'autodisciplina per mantenir-nos dins
els límits d'allò acceptable. Segurament la idea de dificultar, la
idea que hi ha coses que no són ni tenen perquè ser fácils és una
idea avui en desús. Hem confós fer la vida còmoda amb fer la vida
fàcil i avui en dia tot són facilitats des de comprar un cotxe fins
tenir una conversa amb un australià.
La civilitat, en canvi, és difícil d'aconseguir. Ho hem vist
aquests dies en els veïns del Ejido i en la boca del portaveu
Piqué, responsabilitzant la majoria parlamentària que aprovà la
llei d'estrangeria de les salvatjades del sud.
Tampoc no és ara el moment de repetir insistentment que això es
veia venir, sinó que és l'hora de traslladar la idea que la
civilització és un valor que costa molt de mantenir, que exigeix
renúncies personals, que mai no satisfà a tothom, vaja que és tan
prima com un tel de ceba.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.