Com un tel de ceba

TW
0

La lliçó que hom ha de treure dels fets de El Ejido és aquesta: què fácil és treure per la boca i amb la gestualitat la irracionalitat, com de contagioses són les actituds i els actes que contenen violència i quina por que fan els homes quan es manifesten nus d'enteniment. Per això tants d'anys de civilització, per acabar encalçant-nos uns els altres pel carrer i pel camp! Quina vergonya haver escrit fa unes setmanes que podíem donar lliçons d'autocrítica i racionalitat als immigrants quan caràcters dels segles de la persecució religiosa rebroten aquesta primavera del III mil·lenni.

I és que això de civilitzar, això d'acceptar normes amb l'únic objectiu d'assolir el bé de la comunitat es veu que no acaba de quallar segurament perquè el «bé de la comunitat» és mal de definir quan començam per dir que les col·lectivitats són diverses i que viuen separades. Algun tret comú haurem de cercar a tota la humantat que ens iguali. Precisament la recerca d'aquesta qualitat del que és humà ha volgut trobar una idea acceptada per tothom. Aquesta és la idea de la dignitat; tot ésser humà mereix ser respectat encara que hi ha éssers humans que violen les normes que la majoria preocuram respectar. Aquí hi ha el bessó de tot el nostre muntatge sobre la convivència i és que sols n'hi ha una de manera d'aplicar la racionalitat a les relacions de veïnatge: acceptem les normes i facem que tothom les compleixi i qui no ho faci que pagui una pena que també estigui normativitzada. No és fácil, no és gens fàcil acceptar aquest axioma. Podem haver estat educats en aquest principi, podem haver-ho assumit intel·lectualment, però aquest de l'educació i l'assumpció és un procés llarg i costós perquè les normes, qualsevol norma és contrária al salvatge que portam a dins, el mateix salvatge que a voltes en fa apassionar, i aleshores estimam o odiam fins a la follia. Per això la nostra racionalitat és del gruix d'un tel de ceba i calen grans esforços d'autodisciplina per mantenir-nos dins els límits d'allò acceptable. Segurament la idea de dificultar, la idea que hi ha coses que no són ni tenen perquè ser fácils és una idea avui en desús. Hem confós fer la vida còmoda amb fer la vida fàcil i avui en dia tot són facilitats des de comprar un cotxe fins tenir una conversa amb un australià.

La civilitat, en canvi, és difícil d'aconseguir. Ho hem vist aquests dies en els veïns del Ejido i en la boca del portaveu Piqué, responsabilitzant la majoria parlamentària que aprovà la llei d'estrangeria de les salvatjades del sud.

Tampoc no és ara el moment de repetir insistentment que això es veia venir, sinó que és l'hora de traslladar la idea que la civilització és un valor que costa molt de mantenir, que exigeix renúncies personals, que mai no satisfà a tothom, vaja que és tan prima com un tel de ceba.