L'estalvi d'aigua

En principi consider la mesura molt raonable i, fins i tot, necessària, degut, principlament, a la mancança d'aquest recurs que pateixen les nostres illes. Com molt bé declarava el director general de Recursos Hidràulics, Antoni Rodríguez, seria un contrasentit que els ciutadans i ciutadanes pagàssim l'aigua per sota del seu preu de cost, mentre se subvencionen campanyes per frenar el seu consum.

El que no me va quedar clar del tot va esser el concepte de gran consumidor. Per a mi, un gran consumidor no és aquell qui consumeix molt en termes absoluts, sinó el que ho fa en termes relatius. M'explicaré. Pens que el més lògic és que una família de cinc membres empri més aigua que una de tres. Així que, si s'agafa el criteri d'apujar el preu a partir d'una determinada quantitat fixa, que no tengui en compte el nombre d'habitants de cada habitatge o el nombre de llits, en cas d'hotels, serà una mesura totalment injusta.

Per altra part, el rebut de l'aigua té tota una sèrie de quantitats fixes, tal com el lloguer del comptador o el cànon de sanejament. Aquest fet és dissuasori de l'estalvi, ja que, si una família pren mesures per emprar només l'aigua imprescindible, la quantitat total a pagar no disminueix en una quantitat important.

Tampoc no ajuda gaire l'existència de comptadors comunitaris per a tota una finca. No aconsegueixes estalviar-te gaires despeses si tu estàs la mar d'alerta, però els altres veïns de l'edifici no miren gens prim.

Són molts, doncs, en aquests moments, els factors que fan que només les persones conscienciades s'esforcin a estalviar aigua.
Per tot això, crec que si realment es vol que minvi el seu consum, s'han de prendre tot un conjunt de mesures, a part de l'apuntada per la Conselleria de Medi Ambient. La primera seria la desaparició dels comptadors col·lectius. S'ha de prohibir que se n'instal·lin de nous i substituir els existents per comptadors individuals. La segona consistiria en un canvi dràstic del rebut de l'aigua, en el sentit de suprimir totes les partides fixes, i cobrar el consum de forma progressiva, de manera semblant així com es fa en la declaració de renda, però assegurant que la baremació tengui en compte el nombre de persones que viuen a l'habitatge i, per tant, l'increment del preu aplicat a cada tram s'ha de calcular sobre el consum total dividit entre el nombre d'habitants i no en termes absoluts. Aquesta informació es pot obtenir, simplement, dels padrons municipals. El lloguer del comptador i el cànon de sanejament s'haurien de pagar també de forma proporcional al consum.

D'aquesta manera, les persones que utilitzassin l'aigua d'una forma racional veurien compensat econòmicament el seu esforç, mentre que als que no estalviassin se'ls incrementaria d'una forma important el seu rebut.