Miquel Payeras

Els consells: valentia o covardia

Miquel Payeras12/01/00 0:00

El desastre que per a l'estabilitat del Pacte de Progrés es diu que suposa el tan famós dictamen del Consell Consultiu és més que discutible. És vera que ideològicament és un cop per a les aspiracions ultrainsularistes d'UM. Però políticament, quant a operativitat de la minoria nacionalista governant del Consell deMallorca i de la progressista-nacionalista del govern, no sembla suposar cap tipus de perill. Quin nou element polític hi ha ara que no existís fa sis mesos que pogués hipotèticament aconsellar UM a trencar el Pacte de Progrés? Cap. Els de Munar podran trencar o no el que pactaren fa mig any, però esperar que la decisió sigui presa d'acord amb aquest dictamen és més un desig dels que encara no entenen on són, que la constatació d'un greu problema polític existent a la realitat. UM, o un altre partit, trencaria el Pacte quan ves que l'alternativa li és més beneficiosa. No per empitjorar. Això pel que fa a la vessant estrictament política.

I la juridicopolítica? Tota llei és sempre interpretable, i basta veure precisament les interpretacions diferents que es fan del dictamen segons les posicions polítiques respectives, per entendre-ho. Deia Joan March, i coincidia en el fons pràctic amb ell el vicepresident Pere Sampol, que el Consell Consultiu ha detectat un problema tecnicojurídic, que tendrà una solució política. El mateix assumí UM despús-ahir, quan significativament el seu ideòleg, i jurista, Josep Melià, acompanyat de l'autoritat orgànica personalitzada en el secretari general Bartomeu Vicens, feien la roda de premsa i situaven el problema en la seva vessant política, atorgant un estatus secundari a la qüestió jurídica. Així és: és un problema polític. Del que es tracta és d'interpretar políticament l'Estatut, assessorats tècnicament pels experts en lleis. No d'obligar els juristes a forçar decisions polítiques. Les fronteres entre les dues actituds, ja se sap, són molt permeables. Però hi ha una gran diferència entre el polític que pren decisions assumint que els juristes els les poden matisar, i aquell altre que s'escuda en els possibles problemes legals futurs per no fer res. Aquests darrers són covards. En aquesta terra n'hem vistes de tota casta i condició, d'aquestes covardies polítiques. La més evident, la del PP que durant els 16 anys que ha governat no ha tengut voluntat de resoldre un problema polític, com és el dels consells. O ara mateix, que encara ningú no sap què opinen els conservadors sobre la qüestió. El PSIB, PSM, UM, EU, Els Verds i el Pacte Pitiús tenen, efectivament, un problema polític. Però el tenen perquè l'han tret a la superfície des de la tomba de l'oblit en el qual el volia mantenir el PP. Això és valentia política. Després, ja veurem si són capaços de resoldre'l, i com, o si les possibles divergències justifiquen al parer d'algun partit trencar o no el Pacte. Però això ja no té res a veure amb l'opinió d'aquests juristes del Consell Consultin que, com deia Sampol, si en lloc d'ells fossin uns altres, el dictamen segur que també seria diferent.