Els 50 milions

Com que no n'hi havia prou, amb tot això dels usos presumptament il·legals i/o il·legítims dels fons reservats, ara resulta que els més directes implicats judicialment filtren a set periodistes (per molt que o fessin en l'off the record) que la Casa Reial va ser beneficada amb 50 milions anuals sorgits d'aquests fons. Com que no cal suposar als senyors Barrionuevo, Vera i companyia molta ingenuïtat, no es pot pensar més que quan explicaven aquesta qüestió als set periodistes ho fessin sense altra objectiu que el que ha resultat: que es publicàs. Quan contes un secret a una sola persona, pots esperar que respecti la confidència. Quan li ho contes a set periodistes, és perquè vols que es publiqui. Immediatament s'han donat les explicacions pertinents, però el mal està fet. El pitjor és que no és un cas aïllat. Darrerament hi comença a haver massa qüestions que enrevolten la Casa Reial que són incomprensibles. Primer foren les informacions sobre les frivolitats de la cort mallorquina. Després, el Govern no va voler fer front a les despeses, amb càrrec als pressupostos, del famós iot per al Rei. Més tard, un amic del Rei i empresari està imputat en l'obscur afer De la Rosa. Ara, els fons reservats. Un cap d'Estat republicà té un gran avantatge sobre un de monàrquic: és elegit. Això fa que el seu entorn (amistat, interessos...) que sempre existeix, sàpiga que el poder és limitat en el temps i, per tant, qualsevol actuació sol respondre a una considerable dosi de prudència. En el cas del Rei, la longevitat en el càrrec obliga a extremar encara molt més els ressorts de seguretat, i mai no basta. Tots aquests afers, i sense prejutjar que hi ha hagi res d'il·legítim, demostren que la Casa Reial necessita una llei (o la reforma de l'existent, si és que n'hi ha) que prevegi totes les necessitats i d'on traurà els recursos per a la Casa. Que sigui transparent, clara i pública, per molt que reservi àrees de seguretat que han d'estar fora de la curiositat. Però s'ha d'assegurar que l'encletxa per a suposicions estranyes sigui el més petita possible o, encara millor, que sigui inexistent. Per ventura el sistema de funcionament actual, sempre tan misteriós, ja ha anat bé. Sobretot perquè per enlloc hi havia interès a tirar sospites sobre el Rei. Però ara ja no serveix. Ara ja hi ha interessos contra el Rei. Ningú que estigui mínimament informat (i basta llegir la premsa, certa premsa) no pot ignorar que existeix una confluència d'interessos entre part de la dreta més cavernícola de Madrid, certa estranya pseudoesquerra i determinats homes de negocis d'allò més tèrbols que «apunten» cap a dalt de tot, cap el Rei, amb no se sap molt bé quins objectius encara que es puguin intuir. Si, a més, aquests interessos convergissin amb el desesper d'aquells que se senten abandonats als lleons amb tot això dels GAL i dels fons reservats, les conseqüències podrien ser nefastes. És i tot per interès democraticorepublicà, perquè el republicanisme que supura la caverna madrilenya és d'una negror que res no té a veure amb la democràcia.