Bartomeu Fiol

Cavorques com a laberint

Bartomeu Fiol14/09/99 0:00

La definició que l'Alcover Moll dóna, en primer lloc, de laberint és la de «clos amb caminals intricats, dels quals és difícil trobar la sortida», per cert amb un exemple de Salvador Espriu. Crec que si hi és difícil trobar la sortida, una altra manera d'expressar la realitat del laberint és apuntar que la circulació hi resulta difícil per erràtica, on es pot trobar el camí sols a base de temptejos o tempteigs. Si això és així, aleshores una altra definició perfectament vàlida seria la d'un espai en el qual se circula o transita amb especial dificultat, o amb gran dificultat. I si l'anterior raonament sembla correcte, llavors podem arribar a pensar que Cavorques tal vegada s'està convertint en un immens laberint.

La pensada no és gens tranquil·litzadora, per descomptat. El Minotaure del qual ha escrit recentment l'historiador Miquel Barceló, amb el qual hauria d'enfrontar-se el nou govern de la Comunitat Autònoma, podria esser eventualment la incomunicació (en general) o l'extraordinària dificultat del trànsit rodat i del trànsit de les idees (en concret)? O tal vegada el Minotaure seria el creixement desordenat?

En tot cas, deixarem per a una altra ocasió ocupar-nos de la dificultat en l'intercanvi de les idees, gairebé gosarem dir en el mer maneig de les idees. La veritat és que la creació i el creixement de la Universitat no ha donat gaire llum en aquest aspecte. Ens centrarem avui en el fenomen que tenim més a la vista i que va creixent de dia en dia: el que costa moure's per les nostres carreteres i autopistes. Sobretot les que abracen la badia de Palma, diguem de Llucmajor a Andratx, i les radials més importants, sense oblidar els embussos per a arribar al campus universitari i el mateix endimoniat trànsit en el polígon de Son Castelló, etc., etc. De moment, sols m'interessa subratllar el creixent problema que pot esser intentar anar, a les vuit del vespre, des de l'aeroport a Calvià, o viceversa. O la circulació cap a Son Rapinya a l'hora de l'obertura dels col·legis, per a posar un altre exemple. I, sobretot, assenyalar com aquesta progressiva dificultat del trànsit va contribuint al creixent empitjorament de la qualitat de vida. I això en un suposat paradís turístic. La magnitud del Minotaure del creixement ens hauria de fer reflexionar. I no sols als responsables del nou govern. Els costos externs, els costos socials, de la prosperitat econòmica són una realitat.

Els mites ens ajuden a enfrontar-nos amb les realitats més poderoses. Considerar Cavorques com un laberint, amb el seu propi Minotaure, no crec que ens pugui fer cap mal. Decididament, la imatge trobada per Miquel Barceló correspon a una realitat prou inquietant i empipadora. Perquè és una realitat que, de totes totes, va a més.