Lluís Maicas

Quadern de viatge (III)

Lluís Maicas07/09/99 0:00

Diumenge, 29.- L'art de la convivència és l'art de la tàcita i permanent negociació de les parts. Hem d'acceptar que les relacions, ja siguin socials, laborals o familiars, són una font inesgotable de fricció i hem de convenir que aquestes relacions, que són la base de la convivència, necessiten tolerància, generositat i afecte. La immensa majoria de les relacions personals es fonamenten i consoliden en interessos, no tant en el sentit mesquí que es dóna a aquest terme, com en un sentit ampli de complementarietat i satisfacció recíproca. Ningú no desitja, en principi, conservar una relació dolorosa, insatisfactòria o empobridora, ans al contrari, tot i que el plaer que hom n'extreu és ben subjectiu. Tantameix, les normes socials i els codis morals són absolutament inútils a l'hora d'establir o mantenir una relació, si més no en l'intimitat. La fragilitat dels sentiments exigeix una cura especial i quotidiana. Per això crec que és essencial, per a la convivència, no jutjar ni les persones ni els seus actes mentre, és clar, no atemptin contra la nostra dignitat o la nostra integritat. Al marge d'això, tothom té dret a ser com és, fins i tot quan no ens agrada com és. tot intent de canviar-la és voler modelar el fum.

Dimecres, 1.Tota la vida cercant una ocupació que no m'ocupàs i ara, finalment, quan me trob més prop de l'arribada que de la sortida, he descobert la meva més íntima i tardana vocació: assessor oral, que no es una perversió libidinosa, sinó una nova, i encara experimental, professió secreta. La podríem definir, tot i el mutisme oficial que l'envolta, com una manera de robar, sense robar i la seva missió és emetre informes invisibles, car tothom sap que la veu no es veu.

Fonts normalment ben informades en noves tecnologies m'assabenten que es tracta d'un projecte del parc telemàtic que pretén anar més enllà en les seves investigacions: la creació d'un assessor mental capaç de transmetre els informes per telepatia, amb una pulcritud sense rastre i amb l'avantatge addicional que ni l'informat no pot saber la procedència de les revelacions, fins el punt que es podria pensar que són divines. La recerca es troba en punt mort, car els assessors exigeixen cobrar les retribucions amb doblers reals i de curs tradicional i hom sap que deixen un rastre que put.

Dijous, 2.- Avança, implacablement, el desig d'alguns d'esclavitzar les llibertats individuals i de fer homogènia la gent d'aquest planeta. Amaguen, sota noms i objectius pèrfids, una intolerància que agredeix el lliure albir de les persones i planifiquen una venjança medieval amb armes químiques. Ara mateix, els fumadors són el centre de les seves ires, però la seva intenció és més sòrdida i el seu fi és anorrear la individualitat i la diferència. Quan hagin acabat amb els fumadors, no es sentiran satisfets i, segurament, posaran setge a tots aquells que no combreguin amb les seves creences o a tots aquells que no s'ajustin, físicament, als patrons que estableixin.

Divendres, 3.- Alguns individus, per estalviar-se tres minuts en un trajecte de trenta, malgasten una eternitat i, sovint, la roben als altres.