Divendres, 20. Sempre m'he preguntat, sense obtenir una resposta convincent, si assumir la defensa d'un torturador, acusat de crims contra la humanitat, que s'ha blindat la impunitat mitjançant lleis fetes a la seva mida, es fa per doblers, molts doblers, per afinitats ideològiques amb el client, per ambdues raons o, senzillament, s'ha d'entendre com un quefer professional sense implicacions morals o emocionals amb la causa que defensen, tot i que a mi me sembla d'una extrema dificultat protegir o alliberar qui ha demostrat un absolut menyspreu envers la vida dels altres i ha exercit el seu poder amb una crueltat impròpia d'home. Pel que fa a Fernando Escardó, un dels dos advocats defensors espanyols del cas Pinochet, l'hem clissat en unes declaracions en les quals podem intuir els beneficis humanitaris de l'assassinat d'estat, que pot evitar mals majors i escurçar o alleugerir una dolorosa agonia per malaltia o mort natural. Quant a Stampa Braun, he de confessar l'errònia assignació d'un tarannà ben diferent, però «diners fan l'home infernal/i fan lo sant Celestial/segons d'ells usa». M'agradaria, en qualsevol cas, dedicar un breu poema del meu llibre Viatge al cor a ambdós pledejants, paladins de l'exdictador Augusto Pinochet. El poema es titula, precisament, «Misser» i diu: «La duresa del treball/d'un advocat consisteix/a defensar causes/injustes, perquè la seva/gratificació és guanyar-les».
Diumenge, 22.- Que ningú no cerqui raons objectives, ni actituds reflexives en l'oposició dels hotelers, i del govern central, a l'ecotaxa, car només hi trobarà interessos sectaris. Aquesta és la causa que, d'ençà que es proposà engegar el projecte d'estudi d'aquest camí de finançament, s'hagin escoltat tantes pardalades em boca de persones que crèim assenyades, que haurien de ser intel·ligents i segurament ho són quan l'arrogància no els obceca. La sensibilitat envers la protecció de la natura i el medi ambient, fonts del seu negoci, mai no ha estat una qualitat d'aquells que han inferit profundes ferides a la terra, ans al contrari. Ho han fet, però, en connivència amb els qui tenien l'obligació de vetllar i posar fre a la destrucció i han girat els ulls cap una altra part amb un gest de la mà parada. No sé, sincerament, si l'ecotaxa és la millor solució, perquè desconec en profunditat els perfils de la proposta. Crec que, en primera instància, aquest cost l'hauria d'assumir l'estat que ens xucla la jugular, però si això no és possible per manca de força en l'exigència, qualsevol cosa és millor que el que ara tenim. A més, només qui erra encerta. Dimarts, 24.És obligació dels intel·lectuals mantenir una actitud vigilant i crítica envers el poder, àdhuc envers aquells que l'ostenten, siguin o no dels nostres en el sentit de proximitat ideològica, car el poder genera una infecció vírica, de procedència mèdica ignorada i difícil tractament, que afecta per igual tots aquells que l'exerceixen. Un dels primers símptomes que es manifesten és l'allunyament de la realitat. L'únic antídot eficaç conegut, rarament assequible en els mercats farmacològics, és el sentit comú. Dit això, l'intel·lectual no pot defugir el compromís de ser «la part més densa, més útil i menys visible del mirall de l'univers».
