M'ha sorprès negativament l'article Sprechen Sie Deutsch? que el
professor Valverde publicà al Diari de Balears aquest dia 25
passat. El professor Valverde és llegit (em consta) amb entusiasme
per una munió de lectors, i fins ara el feia una persona ponderada
i equuànime, poc decantada a caure en la història espanyola
antialemanya dels darrers temps.
Que nosaltres mateixos som uns «pobres d'esperit incapaços
d'exigir, per activa i per passiva, individualment i col·lectiva,
un comportament respectuós d'aquests energúmens» és un fet que una
colla d'anys de residència a s'Arenal (amb essa) m'ha permès de
constatar, sobretot cada vegada qe una botella o una llauna
encerta, de matinada, una finestra de ca nostra esdevenguda diana.
Això té una solució amb uns ingredients varis i mals de conjuminar,
entre els quals es destaquen el seny i la paciència (encara que jo
visqui just damunt l'aparcament de la Guàrdia Civil i de la Policia
Local). Però trob que no s'ha de permetre que això es relacioni amb
el conjunt de la comunitat que parla la llengua de Goethe ni amb la
generalitat d'alemanys que ens visiten. Els alemanys vénen, paguen
i se'n van. Si romanen a Mallorca, és que han tornat a pagar. No se
sap que això mateix ho fes el cavaller d'Aspheld, ni els qui han
vengut darrere d'ell. Dir, com diu el professor Valverde, que «les
limitacions que la cortesia, l'educació i la tolerància imposen ja
fa molta d'estona que estan ultrapassades, sobretot pel que fa al
comportament d'alguns dels visitants que ja s'han convertit en
residents» és incórrer en una falsedat palmària: els brètols són
predominantment jovenots estivals, mentre que els residents solen
esser persones cultes, majors, educades, cordials i amb doblers,
uns doblers que inverteixen a ca nostra.
El professor Valverde diu mentida quan afirma que «per una cosa
com ara la llengua els haurien ventat de bon de veres i més i tot».
Els alemanys són infinitament més tolerants en qüestions
lingüístiques que els espanyols i els francessos, professor
Valverde. I encara, en referència al relat inserit a l'article de
què parl, em costa molt, però molt, de creure que un recepcionista
germanòfon de s'Arenal (amb essa) no sabés confegir, també, uns
mots en bon anglès: l'ensenyament a Alemanya no és tan dolent com
el d'aquí, i si vol el convid un vespre a ca nostra i ho
comprovarem conversant amb els esburbats de l'hotel de davant.
Precisament tenc una experiència amb un recepcionista d'un hotel
arenaler, que per ventura era el mateix del relat de Llorenç
Valverde: m'hi vaig adreçar telefònicament en català i tot d'una em
respongué «sprechen Sie deutsch?». En contestar-li la pregunta en
alemany, romangué un moment en silenci i finalment es posà a
cridar: «'Eh! 'Que venga el mallorquín! 'Que venga el mallorquín!»
És clar: el mallorquinel·lo de l'hotel que, aquest sí, parlava
alemany, vet-ho aquí.
Que la llengua alemanya ocupi un lloc dins la nostra societat no
ens hauria d'estranyar. L'alemany no pren cap espai al català
perquè prèviament n'havia estat desallotjat per l'espanyol (a la
UIB trobareu qualque bon
professor de sociolingüística, senyor Valverde: escoltau-lo!). ¿És
que ara ens haurem de plànyer perquè als hispanòfons els «ha tocat
de rebre»?
Àngel Serra i Costa, S'Arenal de
Llucmajor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.