A final de maig, la Plataforma per la Llengua va fer pública la llista d'organitzacions adherides al manifest «Per Eivissa, per Formentera, per la llengua», a través de la qual exigíem al que fos el nou govern el compliment de la Llei de Normalització Lingüística i que es comprometés a adoptar una actitud més ferma i militant en defensa de la llengua catalana.
Avui fem pública la llista dels partits i entitats que no varen voler signar aquell manifest. Vet-los aquí: Partit Popular, Unión Cívica Pitiusa, PSOE, Grupo Verde, GIF, Democràcia Pitiüsa, Independets de Sant Joan, CC.OO., UGT i USO.
Pel que fa als sindicats, els demanam que incorporin el català com a llengua normal d'acció sindical, amb la qual cosa contribuiran a la normalitat lingüística del nostre país i afavoriran la inserció social i laboral dels treballadors venguts de fora.
I per l'altra banda, trobam que tots els partits que vulguin dir-se progressistes, amb questa postura, no ho seran mai, si no fan una aposta clara a favor de la normalització de la llengua catalana. I creim que el PSOE pitiús té aquí una assignatura pendent. Així com els socialistes mallorquins ja són més PSIM que no PSOE, els socialistes eivissencs i formenterers semblen un partit foraster. En aquest sentit, seria un detall que els regidors i conssellers socialistes que encara no saben parlar o escriure en català, n'aprenguin; que, als ajuntaments i al Consell Insular, presentin les mocions en català; que s'expressin en català en entrevistes i rodes de premsa; que facin un pronunciament públic a favor de la normalització lingüística i de l'autogovern de les illes Balears i Pitiüses, i que actuïn en consonància amb aquest pronunciament. Només així tindran credibilitat com a formació progressista. En altres paraules, els socialistes pitiüsos haurien d'aprendre molt del president Antich. I ja no sols demanam que el PSOE demostri allò que diu ser, sinó que demostri que és un partit que està per la democràcia. Que nosaltres els catalanoparlants tenim exactament els mateixos drets que els castellanoparlants. Això és sols la teoria, ja que en la pràctica a Eivissa no hi ha cap eivissenc que pugui anar a una administració pública parlant la seva llengua sense trobar-se que hi ha molta gent que no tan sols no el pot atendre sinó n'hi ha molts que no l'entenen.
No demanam ser més que els castellanoparlants sols volem gaudir dels mateixos drets que ells i poder viure plenament en la nostra llengua catalana.
