A final de maig, la Plataforma per la Llengua va fer pública la
llista d'organitzacions adherides al manifest «Per Eivissa, per
Formentera, per la llengua», a través de la qual exigíem al que fos
el nou govern el compliment de la Llei de Normalització Lingüística
i que es comprometés a adoptar una actitud més ferma i militant en
defensa de la llengua catalana.
Avui fem pública la llista dels partits i entitats que no varen
voler signar aquell manifest. Vet-los aquí: Partit Popular, Unión
Cívica Pitiusa, PSOE, Grupo Verde, GIF, Democràcia Pitiüsa,
Independets de Sant Joan, CC.OO., UGT i USO.
Pel que fa als sindicats, els demanam que incorporin el català
com a llengua normal d'acció sindical, amb la qual cosa
contribuiran a la normalitat lingüística del nostre país i
afavoriran la inserció social i laboral dels treballadors venguts
de fora.
I per l'altra banda, trobam que tots els partits que vulguin
dir-se progressistes, amb questa postura, no ho seran mai, si no
fan una aposta clara a favor de la normalització de la llengua
catalana. I creim que el PSOE pitiús té aquí una assignatura
pendent. Així com els socialistes mallorquins ja són més PSIM que
no PSOE, els socialistes eivissencs i formenterers semblen un
partit foraster. En aquest sentit, seria un detall que els regidors
i conssellers socialistes que encara no saben parlar o escriure en
català, n'aprenguin; que, als ajuntaments i al Consell Insular,
presentin les mocions en català; que s'expressin en català en
entrevistes i rodes de premsa; que facin un pronunciament públic a
favor de la normalització lingüística i de l'autogovern de les
illes Balears i Pitiüses, i que actuïn en consonància amb aquest
pronunciament. Només així tindran credibilitat com a formació
progressista. En altres paraules, els socialistes pitiüsos haurien
d'aprendre molt del president Antich. I ja no sols demanam que el
PSOE demostri allò que diu ser, sinó que demostri que és un partit
que està per la democràcia. Que nosaltres els catalanoparlants
tenim exactament els mateixos drets que els castellanoparlants.
Això és sols la teoria, ja que en la pràctica a Eivissa no hi ha
cap eivissenc que pugui anar a una administració pública parlant la
seva llengua sense trobar-se que hi ha molta gent que no tan sols
no el pot atendre sinó n'hi ha molts que no l'entenen.
No demanam ser més que els castellanoparlants sols volem gaudir
dels mateixos drets que ells i poder viure plenament en la nostra
llengua catalana.
Jordi Vicens Marí. Eivissa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.