Mai no he sentit cap especial simpatia per les administracions i
les burocràcies en general i, certament, som dels que creim que el
millor retrat que se n'ha fet és el de Kafka, possiblement la
sensibilitat més poderosa del nostre temps. Però si n'he fet algun
excepció, ha estat justament amb la de Correus, que sempre m'ha
semblat el servei públic amb el rostre més humà, el més acostat a
les preocupacions i a les il·lusions quotidianes dels ciutadans que
van a peu. Il·lusions sovint una mica ingènues, tal vegada. Però
recordem que l'adjectiu «ingenu» no vol dir altra cosa,
etimològicament parlant, que nat lliure. I si en la col·lectivitat
alguna cosa ha de merèixer sempre un respecte, són les llibertats.
Altres administracions entenen i practiquen l'administració com a
direcció. Aquest no és el cas de correu, que és la més servicial i
amigable de totes. I a mi això me sembla un motiu de respecte.
Naturalment, aquesta meva visió ha d'estar influïda pel fet de
pertànyer a una època en la qual les relacions epistolars tenien
encara un pes determinant en les relacions humanes. És molt
possible que avui en dia el paper de la correspondència epistolar
hagi passat a un pla secundari o terciari, preterida per la
facilitat gairebé un amica neuròtica dels omnipresents telèfons
portàtils i el caràcter també instantani de les comunicacions
electròniques a través dels ordinadors. Després de tot "o abans que
res!" actualment les relacions humanes ja no són el que eren,
malgrat la globalització i tots el avenços que volgueu "o justament
per culpa d'ells.
Per això és més de doldre constatar darrerament la deterioració
dels serveis de l'oficina principal de correus de ciutat, on fa
alguns mesos algú va tenir la pensada que el que convenia o el que
s'imposava per a la millor atenció del públic era implantar el
sistema de coa única "cal suposar que per manca de personal?", amb
uns resultats del tot negatius.
Divendres dia 6 d'agost hem arribat a l'escàndol. Els fets han
estat els següents: a les 11.00 hores, de les set posicions que
podien estar obertes per atendre l'esmentada coa única (inclosa la
d'admissió massiva que a més d'aquesta també admet intermitentment
la polivalent), n'hi havia una sola d'atesa i sis amb l'indicatiu
de tancat. Qualcú ha comentat que si perquè era l'hora del berenar,
explicació que sembla absolutament inversemblant.
Com a conseqüència d'atendre el públic de la coa un sol
funcionari i d'haver-se presentat un negret amb una catefa de
telegrames, la dita coa "que ja arribava al portal" ha estat
pràcticament mitja hora sense moure's i, com era inevitable,
finalment s'ha produït un crider de protesta davant l'aparent
imperturbabilitat dels funcionaris i la paralització del
servei.
El delegat o la persona darrera o primera responsable, per cert,
no ha tengut a bé donar la cara però sí s'ha produït la
compareixença de dos o tres empleats de l'empresa de seguretat
contractada per tractar de calmar els ànims, cosa que sols ha
aconseguit que llevassin el rètol de tancat de dues posicions.
Servidor, per a franquejar una carta, he necessitat
quaranta-cinc minuts. Una senyora que estava en un dels primers
llocs de la coa ha dit que havia hagut d'esperar una hora per a
veure's atesa. Sort que sols hi havia dues senyoretes estrangeres a
la coa però l'espectacle, tanmateix, ha estat realment vergonyós,
absurd, tercermundista.
Qualcú haurà de fer qualque cosa. Una oficina de correus hauria
de ser sempre un lloc una micona sagrat, una mena de temple cívic
de la comunicació entre les persones. O així ho veig jo. A
l'oficina principal de correus al costat del Born cal reorganitzar
la feina amb un mínim de sentit comú. El «sistema» implantat des de
fa uns mesos, quant a l'atenció del ciutadà, no va ni en rodes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.