Mai no he sentit cap especial simpatia per les administracions i les burocràcies en general i, certament, som dels que creim que el millor retrat que se n'ha fet és el de Kafka, possiblement la sensibilitat més poderosa del nostre temps. Però si n'he fet algun excepció, ha estat justament amb la de Correus, que sempre m'ha semblat el servei públic amb el rostre més humà, el més acostat a les preocupacions i a les il·lusions quotidianes dels ciutadans que van a peu. Il·lusions sovint una mica ingènues, tal vegada. Però recordem que l'adjectiu «ingenu» no vol dir altra cosa, etimològicament parlant, que nat lliure. I si en la col·lectivitat alguna cosa ha de merèixer sempre un respecte, són les llibertats. Altres administracions entenen i practiquen l'administració com a direcció. Aquest no és el cas de correu, que és la més servicial i amigable de totes. I a mi això me sembla un motiu de respecte.
Naturalment, aquesta meva visió ha d'estar influïda pel fet de pertànyer a una època en la qual les relacions epistolars tenien encara un pes determinant en les relacions humanes. És molt possible que avui en dia el paper de la correspondència epistolar hagi passat a un pla secundari o terciari, preterida per la facilitat gairebé un amica neuròtica dels omnipresents telèfons portàtils i el caràcter també instantani de les comunicacions electròniques a través dels ordinadors. Després de tot "o abans que res!" actualment les relacions humanes ja no són el que eren, malgrat la globalització i tots el avenços que volgueu "o justament per culpa d'ells.
Per això és més de doldre constatar darrerament la deterioració dels serveis de l'oficina principal de correus de ciutat, on fa alguns mesos algú va tenir la pensada que el que convenia o el que s'imposava per a la millor atenció del públic era implantar el sistema de coa única "cal suposar que per manca de personal?", amb uns resultats del tot negatius.
Divendres dia 6 d'agost hem arribat a l'escàndol. Els fets han estat els següents: a les 11.00 hores, de les set posicions que podien estar obertes per atendre l'esmentada coa única (inclosa la d'admissió massiva que a més d'aquesta també admet intermitentment la polivalent), n'hi havia una sola d'atesa i sis amb l'indicatiu de tancat. Qualcú ha comentat que si perquè era l'hora del berenar, explicació que sembla absolutament inversemblant.
Com a conseqüència d'atendre el públic de la coa un sol funcionari i d'haver-se presentat un negret amb una catefa de telegrames, la dita coa "que ja arribava al portal" ha estat pràcticament mitja hora sense moure's i, com era inevitable, finalment s'ha produït un crider de protesta davant l'aparent imperturbabilitat dels funcionaris i la paralització del servei.
El delegat o la persona darrera o primera responsable, per cert, no ha tengut a bé donar la cara però sí s'ha produït la compareixença de dos o tres empleats de l'empresa de seguretat contractada per tractar de calmar els ànims, cosa que sols ha aconseguit que llevassin el rètol de tancat de dues posicions.
Servidor, per a franquejar una carta, he necessitat quaranta-cinc minuts. Una senyora que estava en un dels primers llocs de la coa ha dit que havia hagut d'esperar una hora per a veure's atesa. Sort que sols hi havia dues senyoretes estrangeres a la coa però l'espectacle, tanmateix, ha estat realment vergonyós, absurd, tercermundista.
Qualcú haurà de fer qualque cosa. Una oficina de correus hauria de ser sempre un lloc una micona sagrat, una mena de temple cívic de la comunicació entre les persones. O així ho veig jo. A l'oficina principal de correus al costat del Born cal reorganitzar la feina amb un mínim de sentit comú. El «sistema» implantat des de fa uns mesos, quant a l'atenció del ciutadà, no va ni en rodes.
