La constitució del Parlament autonòmic valencià, el passat divendres dia 9 de juliol, va ser una festa amb promeses de «diàleg», «agilitat», «esforç» i «gran repte». Perles, totes, pronunciades per la persona que protagonitzava el nomenament més celebrat del dia: Marcela Miró, que era escollida nova presidenta de la Cambra. L'exconsellera de Benestar Social es convertia en la quarta persona que ocupa el càrrec des de la restitució de la institució, darrere del socialista Antonio García Miralles i dels blaveros Vicente González Lizondo (que va morir essent president de les Corts) i Hèctor Villalba. I dèiem que el nomenament de Marcela Miró va ser molt celebrat perquè és la primera dona que ocupa la direcció parlamentària valenciana. I a més a més, a la taula (de cinc membres) està acompanyada per dues dones més: són majoria. El domini femení era, idò, la joia democràtica del matí. La mateixa Miró va dir, en el seu discurs de presa de possessió: «Sent una gran responsabilitat. Aquest és un gran repte com a dona, com a responsable política i com a valenciana». I després es va definir: «No sóc una persona a la que agraden els ornaments verbals. Sóc una dona de treball, d'esforç personal i de dedicació en el dia a dia». Un orgull, el de dona, que compartien les secretàries que l'acompanyaven a la taula: Susana Camarero (PP) i Carmen Ninet (PSOE). La satisfacció s'estenia com una clapa en les cares de la resta de dones diputades dels respectius grups parlamentaris, que representen el 40% del total dels escons. I el president, Eduardo Zaplana, tampoc es va estar de vanar-se'n i de ressaltar-ho, fet i fet que és en el grup parlamentari popular on més dones hi ha: un 48%. Zaplana, davant d'aquest creixent ambient femení a la cambra, també va participar de l'eufòria: «Hay, por primera vez, mayoría de mujeres, que han demostrado una gran capacidá y preparación política y también han dettacado en su bida profesional. Vamos dando pasos muy importantes dedde el punto de bista político e institucional para que eso que benimos predicando dedde hace tiempo, que es que la mujere se puedan incorporar a loppuestos de decisión en la sociedad se pueda ir concretando». En acabar la sessió, quan els diputats s'alçaven de les seves poltrones, alguns periodistes vàrem poder escoltar amb tota claredat la següent frase, que sortia de la boca d'un alt dirgient popular (de qui no diré el nom, per estalviar-me i estalviar al Diari de Balears una possible querella): «Nuestro ganao está mucho mejor que el de la oposición». Es referia, tot cofoi ell, a les dones populars, tot comparant-les amb les del terç socialista. Són coses del centre reformista.