No estic gens empagueït de dir que la primera notícia que vaig
tenir de l'existencia de les universíades va ser quan, fa uns anys,
vaig llegir a la premsa local que Palma en seria la seu de l'edició
de l'any 1999.
Aquesta primera informació no era gaire exhaustiva, per la qual
cosa, com supòs que fa quasi tothom, vaig deixar volar la meva ment
i, a partir del poc que en sabia, me vaig imaginar la resta. He de
dir, en descrèdit meu, que me vaig errar d'un bon tros.
Em pensava que, fent honor al seu nom, una universíada seria una
competició esportiva entre estudiants de distintes universitats, a
les quals representarien, i que aquestes en serien les principals
protagonistes. Als Estats Units hi ha una llarga tradició de
competicions entre estudiants superiors i són un bon grapat de
modalitats esportives les que compten amb la seva pròpia lliga
universitària, separada de la dels clubs. Una de les que tenen més
anomenada deu ser, precisament, la de bàsquet, de la qual surten
moltes estrelles que, després són fitxades pels clubs de l'NBA.
Una idea semblant en tenia jo dels jocs universitaris. Però no.
He arribat a la conclusió que la universíada no és més que una
olimpiada en petit. l'única diferència és que els esportistes han
de cursar estudis universitaris, el que restringeix molt la
participació, L'únic paper de les universitats deu ser informar els
seus alumnes, i, tal vegada, alguna d'elles, posar a la seva
disposició infraestructures per poder seguir el seu període
d'entrenament. I, naturalment, donar fe que qui es presenta,
efectivament hi està matriculat.
El dia de la inauguració, ningú no va desfilar sota el pavelló
de la seva universitat, sinó del seu estat. Tampoc no se'ns va
informar del nom, ni tan sols del nombre d'universitats
participants. Quan un guanyador puja al podi, no sona l'himne de la
seva universitat ni s'aixeca la seva ensenya, sinó la del seu
estat. On és l'esperit universitari? Realment, per mi, no és més
que un sucedani descafeïnat d'unes olimpíades.
En aquestes circumstàncies que sonàs l'himne d'Espanya i no ho
fes el de Mallorca és una anècdota, una simple conseqüència de la
filosofia que envolta aquests jocs. Per la FISU, no és que no
contin les entitats supraestatals com la nostra, és que tampoc no
conten les mateixes universitats que, aparentment, haurien de ser
la clau de volta de tots els actes.
I aquest no és un fet aïllat. A la universíada els estats
releguen en un segon pla les que haurien de ser les autèntiques
protagonistes: les universitats. Però això també succeeix en molts
d'altres esdeveniments internacionals. El poder dels estats i les
ganes d'acaparar protagonisme són immenses. No dubten a reivindicar
com a pròpia qualsevol persona o equip que hagi nascut dins les
seves fronteres i que destaqui en una disciplila a nivell
internacional, tant si a aquesta li ve de gust com si no i malgrat
que els mèrits per l'assoliment de les metes aconseguides siguin
d'una altra institució.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.