La reunió de Matas i Munar per intentar arribar a un pacte de Govern ofereix una primera conclusió: encara que la negociació sigui sobre continguts i no sobre persones, allò segur és que Matas haurà de canviar molt si vol aspirar a mantenir-se en el poder. Els seus «tics» antinacionalistes i el seu estil valencià li passen ara factura, tant a ell com al seu entorn més proper, que no va comprendre en cap moment que sense un gran esforç d'enteniment amb els nacionalistes és impossible fer política duradora en aquest país. Ara ja sabem, perquè així ho ha decidit l'electorat, que ser ambigu i fins i tot dèbil en la defensa de la nostra llengua i de la nostra nacionalitat històrica es paga molt car.
Dit això, la negociació PP-UM ha de seguir el seu camí. Matas encara és a temps de comprometre's a fer costat a les reivindicacions de Maria Antònia Munar, que no cerquen una altra cosa que convertir aquesta terra en una autonomia de primera categoria, respectada pertot arreu i capaç de plantar cara a Madrid. Aquest és, de veritat, el model canari, i aquest és el nord que li ha plantejat Unió Mallorquina. Les Balears són una comunitat pacífica i feinera que no ha volgut mai Cubillos il·luminats que en un moment determinat apel·laren a la violència. Però és terra tossuda com ella mateixa. I qui es pensi que tenint bones relacions amb Madrid ja en té a bastament per domar els balears, s'equivoca de cap a cap. O som o no som. Aquest és el dilema de Jaume Matas quan torni a mirar els ulls de Maria Antònia Munar.
