La selectivitat

Un dels fets que més em sobta és l'obsessió per part dels periodistes per contrastar els resultats de l'alumnat que prové de l'antic COU amb el que ha cursat el batxillerat LOGSE. Habitualment aquestes comparacions persegueixen arribar a la conclusió que tal o qual via prepara millor per aprovar la selectivitat que l'altra. Idò no. S'ha de dir que els resultats no són comparables de cap de les maneres, ja que, com que els temaris que han seguit els estudiants no són iguals, tampoc ho són les proves. És a dir, els examinats se sotmeten a proves estrictament relacionades amb el que han estudiat i, com que no han estudiat el mateix, aquestes han de ser per força diferents.

La petita divergència entre les notes mitjanes de l'alumnat d'ambdues procedències no es pot, per tant, atribuir a la idoneïtat dels estudis, sinó a altres causes, encara pendents d'una anàlisi seriosa que, tal vegada, puguin tenir a veure amb l'ajustament de les proves a la preparació que s'ha rebut i a la procedència socioeconòmica de l'alumnat.

Els detractors de la LOGSE hauran de cercar una altra via d'atac, perquè aquesta no els serveix.
Els resultats de la selectivitat sí, però, que permeten extreure d'altres conclusions. Una d'elles és la proporcionalitat inversa entre les notes i el desenvolupament turístic. Les Pitiüses, les illes més urbanitzades o on el turisme té un pes més gran dins la seva economia, registren les notes més baixes. Menorca, que compta amb l'economia més diversificada, any rere any, té també les puntuacions més altes. Caldria analitzar profundament el perquè d'aquesta correlació, però jo, com a professional de l'ensenyament, tenc les meves hipòtesis.

El treballador turístic, normalment, només fa feina sis mesos l'any, però molt intensament. A les famílies que tenen els dos progenitors treballant en aquest camp, els sol resultar sumament difícil ocupar-se dels estudis dels seus fills durant la temporada alta, el que repercuteix en els resultats que obtenen. Per més inri, moltes d'aquestes parelles són de fora i volen aprofitar la temporada baixa per viatjar a la seva terra. Normalment s'emporten amb ells els fills, el que significa absentisme escolar, que provoca un endarreriment en el seu ritme d'aprenentatge. Altres aprofiten la temporada baixa per realitzar un viatge familiar, amb les mateixes conseqüències.

Molts d'alumnes d'aquestes zones, empesos pels exemples del seu voltant, a començament de maig abandonen l'assistència regular a classe per treballar o, quan no, intenten compatibilitzar les dues opcions, sovint amb resultats negatius. Altres no s'incorporen als curs fins a final d'octubre o principi de novembre.

Aquest fenomen no es dóna amb tanta assiduïtat en altres camps. Els pares que treballen en la indústria o en el comerç solen tenir les vacances a l'estiu, normalment els mesos de juliol o agost, quan els seus fills no tenen classe i poden aprofitar aquest període per organitzar els seus viatges, sense perjudicar la seva assistència a classe. Aquest tipus de treballs solen ser de més nivell de qualificació, el que impedeix els alumnes començar a fer feina sense haver assolit un grau de formació adient i els impulsa a esforçar-se més per obtenir-lo.