Sí, benvolguts «Rubén Miguel», «María Margarita», i tota la resta de parents argentins, exactament aquest és el nom actual de la capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, encara que, els de poble com jo mateix, continuam anomenant-la simplement i senzilla Ciutat, caparrudesa que fa que els «panecillos» ens continuïn mirant com sempre ho han fet, o sia, amb superioritat i suficiència, i imposant els seus criteris gens ni mica científics. Com que són més, idò sempre tenen raó. Però vaja, o hem de creure en la democràcia, o ens hem d'anar tots plegats a fregir ous de lloca, no ho trobau?
A l'hora d'ara ja sé que els ambaixadors i ambaixadores d'aquesta estimada terreta, els darrers anys, quan han vengut a inaugurar hospitals i cases regionals, ja us han documentat a bastament de la nostra privilegiadíssima situació socio-política-econòmica actual, però així i tot jo encara hi abundaré una mica més, en previisó que, en la informació que us han ofert hi pogués haver alguna llacuna o mancança, descuit ocasionat més que res per les presses, l'ajustada agenda de feina, feina, feina, i la tasca d'anar-vos empadronant, que és laboriosíssima, creis-me.
Mirau, aquí, el jornal mínim interprofessional està per devers les cent cinquanta mil pessetes mensuals, amb la particularitat que la nostra llei diu i mana que ningú, ni aturat ni jubilat ni marginat pel que fora, no pot deixar de percebre aquesta mínima quantitat mensualment sota de cap concepte, hagi o no cotitzat a la Seguretat Social. Bé, bon començament, no?, què hi trobau?
Heu de saber que tenim un metge per cada cent balears i un hospital a cada una de les barriades de Ciutat i a tots els pobles de les Illes. Hospitalització de qualitat de ver de ver, aire condicionat estiu i hivern, que sobrat feix arrosseguen els malalts per haver de passar calvaris innecessaris. Les medicines són totalment de franc. Totes. Dic les medicines, els cosmètics, no. Encara que fa unes setmanes un parlamentari de centredreta va proposar-ho, i podria ser que suràs la idea. Així i tot s'ha de dir que, fa uns anys, hi va haver un intent de fer pagar al contribuent els esprais per als asmàtics, la pomada per alleujar els que patien morenes i les aspirines, però, el Parlament, amb molt bon criteri, ho va rebutjar ràpidament i efectivament.
La històrica problemàtica de la seguretat ciutadana es resolgué en un noranta cinc per cent gràcies a la saviesa i bon criteri dels nostres estimats governants. Quan s'adonaren que la circumstància que generava la delinqüència era la dependència d'un personal molt concret a la droga, idò es proporcionà a tots els malalts per aquesta condició d'una tarja magnètica, amb la qual podien anar cada dia a l'hospital més proper i els donen de franc allò que necessiten. I passà que, en deixar de ser una cosa prohibida, després, molts pocs s'afegiren a l'addicció. Al seu temps i moment va ser revolucionari, però tan efectiu que els reaccionaris més recalcitrants varen haver de callar per a sempre més. Va ser com posar oli al llum. Això sí, inexplicablement, algunes fortunes illenques, de manera quasi automàtica feren fallida. Quines coses!
Per avui crec que ja no us contaré més coses. Passa que ara mateix he d'anar al metge perquè m'ha sortit un granet al braç, res, sembla una picada de moscart, però val més la que guarda que la que cura, ja dic, i no convé fer-lo esperar. La setmana que ve us contaré coses de com tenim solucionat el trànsit, l'educació, tant primària, com secundària, com universitària, l'aigua per beure i rentar-nos que és magnífica i de com aconseguim l'energia necessària per abastir tot això, i així quan vendreu estareu una mica més imposats de tot el caliportal.
Ah, i feis avinent als que s'han empadronat a Formentera de Balears I de Tots els Sants que no vénguin tots de cop, que avisin i vagin venint a tongades, que si no podria ser que no hi cabessin, ells. Res. Pecata minuta. Ja ho arreglarem, si Déu vol.
Mentre, una abraçada forta del vostre Biel.
