No és que ningú hagi dit res, oficialment, però l'oferta d'UM al PSM de dilluns passat va per aquest camí. I és que la realitat és caparruda i per molts de coloms que es vulguin fer volar, les faves són comptades. L'electorat balear ha votat, aquest 1999, espantosament igual que a les primeres eleccions, el 1983. O sigui, que en setze anys tot és allà on era. És a dir, la distribució del vot amb representació parlamentària entre dreta-esquerra i vot autòcton-general és quasi exactament la mateixa, a no ser per una lleugera minva inferior al 3% del vot autòcton. La dreta sempre ha sabut assumir amb naturalitat aquesta estabilitat, oferint a l'electorat opcions d'ample espectre ideològic, primer UCD i després AP-PP, que han resultat les majoritàries. Però l'esquerra i el nacionalisme no ho ha volgut assumir mai. S'ha estimat més l'atomització. Per això han perdut sempre les eleccions. Enguany, per primera vegada, una part de l'esquerra (les forces progressites pitiüses) ha fet la mateixa anàlisi que la dreta i, això és la novetat, han actuat amb conseqüència política. S'han ajuntat i els ha sortit rodó, demostrant que davant tanta estabilitat només la unió fa, certament, la força. I és que l'electorat balear, agradi o no, sempre vota igual responent a tres grans àmbits ideològics: dreta, esquerra i nacionalisme. Si el PP passa a l'oposició ho farà, a més de les grans errades del Gabinet Caligari i de la pèrdua d'uns 2.000 vots d'ultradreta (atenció al que farà el PP per tornar a recuperar aquests vots anticatalanistes) perquè l'esquerra ha entès, a les Pitiüses, que tot el que no sigui unir-se electoralment, és donar el poder a la dreta. No està gens clar que a Menorca i Mallorca ho hagin entès igualment, i ni tan sols és clar el que passarà a les Pitiüses. Però a Mallorca UM sí que és conscient del dibuix sociopolític balear. Saben que l'electorat vol ofertes fàcilment identificables, i que tota la resta és fer retxes a l'aigua. Saben que aquest és el camí i tenen clar el que cal fer. Els resultats han esvaït els pocs dubtes que tenien. El que faci l'esquerra i la dreta no és problema d'UM. Ells han decidit prendre la iniciativa en el terreny nacionalista. Perquè saben que la realitat és que la representació parlamentària del nacionalisme polític es troba pràcticament igual des de fa setze anys. Si es vol intentar canviar aquesta situació, no hi ha més remei que la col·laboració estreta entre nacionalistes, i davant la manca d'iniciativa en aquest sentit del PSM, després d'aquests resultats és UM qui la pren. A UM saben perfectament que dins el PSM hi ha un sector que està molt dolgut pels resultats electorals. Creuen que aquest sector analitza que l'únic partit que ha rendibilitzat el Pacte de Progrés ha estat UM, i que si pacten novament un consell i govern de centreesquerra quedaran dins l'entrepà: president del Govern socialista, presidentes de Menorca i Pitiüses socialistes, i Munar a Mallorca. El futur no seria gaire engrescador, pel PSM. Davant aquest panorama que podria aixecar temptacions antipacte, UM ha pres la decisió, pactada amb el PSIB, de no humiliar, ni ofendre, ni tan sols molestar el PSM. Tractar els de Mateu Morro amb cotó, però amb fermesa. Dient-los, sense dir-ho, que ha arribat l'hora de prendre la decisió estratègica que fa cinc anys que s'està ajornant i, sobretot, de no tornar-se enrere posteriorment. En altres paraules, que tant si és compartint govern balear com, si això no fos possible, fent front comú nacionalista a l'oposició, a veure si el PSM està disposat o no a jugar-se-la fent aquest camí amb UM. Aquesta pareix l'oferta. Començar a posar les bases de l'Entesa i Unió.