La sequera

Un té la impressió que els ciutadans de les Illes Balears no tenim massa consciència de la greu sequera que pateixen les nostres Illes, ni de la tragèdia que podria suposar haver de passar l'estiu més sec del segle amb l'aigua racionada. Els pagesos més vells ja fa setmanes que debaten, a les seves tertúlies, sobre aquest fet, tot fent memòria que mai no havien vist un hivern i una primavera tan seca. Els sembrats no han crescut i la collita serà escassíssima. No va ploure ni tan sols en ple hivern en el moment de la sembra i la superfície del camp illenc és el reflex d'un temps, que en altres èpoques hauria significat una greu crisi econòmica. Tanmateix, tot i que a les Illes volem viure d'esquena a l'agricultura i som conscients que la gravetat de l'anyada no afectarà gens la nostra economia domèstica, no podem girar l'esquena al greu problema que suposa la manca d'aigua. Sabem, almenys de forma racional, que l'aigua és un bé escàs a les Illes i que ens podríem trobar, de forma més o menys immediata, amb situacions dramàtiques. Però, mai no hem hagut de viure aquesta tragèdia. Encara mai no hem experimentat allò que suposa engegar l'aixeta i que no hi hagi aigua als dipòsits, i seria tràgic que passàs. No és estrany, doncs, que s'acceleri la posada en funcionament de la dessaladora, perquè subministri aigua el més aviat possible. La urgència de la conjuntura ho requereix i tot allò que es faci per ventura encara no serà suficient per resoldre el problema.