El PP ha guanyat les eleccions, perquè és el partit més votat. Però Jaume Matas ha perdut el Govern. Almanco ha perdut la seguretat que el tendrà de forma exclusiva, i l'única esperança, petita, que li queda ara per ara, és un improbable pacte amb UM que, en qualsevol cas, li suposaria canviar radicalment la manera de governar. Així que la conclusió d'aquestes eleccions no pot ser més clara: el PP guanya i Jaume Matas perd. La magnitud de la tragèdia de Matas és encara més immensa en observar que a Palma Fageda manté la majoria absoluta, o que Pere Rotger (atenció amb aquest polític pel que fa al futur del PP) l'amplia tan espectacularment a Inca. No és, no, que el PP s'hagi esbucat per tot. Ni prop fer-s'hi. Els conservadors han guanyat. Però Matas ha pedut. Aquesta victòria i derrota al mateix temps té noms propis. Els perdedors són Jaume Matas i el seu Gabinet Caligari, aquest grupet de poder que s'ha implantat en el Consolat de la Mar i que ha pretès governar el PP, la Comunitat política i tota la societat a base de supèrbia i, sobretot, d'imatge. Ha estat una mena de política virtual que les urnes de la realitat han esvaït. A la foto de la derrota hi ha, juntament amb Matas, un lloc destacat per a Rosa Estaràs, a qui des d'importants sectors del PP se l'assenyala com a responsable del desastre de Formentera, a través del nyarro dels vots argentins. Aquest episodi, a més, permetrà destapar la caixa dels trons del PP contra els assessors del Gabinet Caligari alguns dels quals directament han estat impulsors intel·lectuals de l'afer, i alguns altres no han pogut evitar que es destapàs el pastís; el futur polític de tots ells ha quedat enterrat al cementiri de Formentera. A dins el PP ja s'explica, a qui ho vol sentir, que la xapussa va ser ideada fa devers dotze anys i que fou directament Gabriel Cañellas qui ho impedí per, precisament, la por que es convertís en un boomerang en contra dels conservadors, com així ha estat. A tots els acompanyaven en la foto de la família dels perdedors, com no podia ser d'altra manera, alguns altres com l'interí batlle d'Alcúdia i conseller de Medi Ambient, el d'Economia, i, sobretot, l'inqualificable Manuel Ferrer, que la nit electoral va concloure la seva carrera política més o manco de la mateixa manera que l'ha desenvolupada i que per no ofendre és millor no qualificar-la de cap manera. Basta a dir que diumenge es guanyà el sou de trist secretari del Gabinet, intentant silenciar durant prop de cinc hores l'evidència: que perdien Formentera, el Consell pitiús i se'ls venia a sobre el desastre del 6: 16 per Mallorca, 6 per Eivissa-Formentera i altres 6 per Menorca; és a dir el que més temien: 28 diputats a tot Balears que segurament els envia a l'oposició, on estarien a mercè dels seus pitjors enemics que són els que el volen acabar políticament amb Matas a Balears, bé perquè se n'hagi d'anar a Madrid o bé perquè Madrid li doni qualque càrrec menor a Palma. Per dir-ho amb claredat i amb noms propis: els guanyadors són Joan Verger i Gabriel Cañellas. Tant un com l'altre són els grans triomfadors de la derrota de Matas. Bastava veure la cara, la nit electoral, del mateix Verger que tenia evidents dificultats per dissimular l'alegria que sentia. Ara, del futur del PP, igual que del futur govern de Balears i del Consell mallorquí, en té la clau UM. Serà Munar, l'amiga de Verger i enemiga declarada de Rosa Estaràs, Jaume Matas i de tot el Gabinet, assessors inclosos, la que decidesqui el futur dels guanyadors i perdedors del PP.