A una setmana vista de la gran cita electoral del 13 de juny,
les dones i els homes que integram el Partit Popular som
perfectament conscients que ha arribat l'hora de la veritat. Ha
arribat el moment de saber si hem encertat, durant aquests darrers
tres anys "frenètics, intensos i apassionats" a l'hora de situar el
nostre partit en el centre polític, que és l'espai on la majoria
natural de la societat balear es troba veritablement còmoda. També
serà el moment de saber si la nostra aposta per la moderació i el
diàleg mereix el suport d'un cos electoral majoritàriament hostil
als radicalismes, tant en les formes com en el fons doctrinal que
els inspira.
Aquests darrers tres anys han vist com les estructures del
Partit Popular de Balears sofrien importants canvis, que sovint han
esdevingut clarament traumàtics. No hi ha res de dolent a afirmar
això: les crisis de creixement i consolidació afecten les
formacions polítiques de la mateixa manera que afecten les
persones. El fet realment important, en ambdós casos, és que
l'organisme viu no arribi a patir raquitisme "mantenint una crisi
permanent fonamentada en la veneració incondicional dels antics
líders" fins a desembocar en la seva quasi desaparició física.
L'actual crisi del PSOE és, en aquest sentit, molt representativa
del que passa a les formacions polítiques sense capacitat de
reacció ni voluntat real de regenerar-se.
Així, doncs, mentre el Partit Popular s'ha anat rearmant
políticament durant aquests anys "poble per poble, junta per junta"
el govern de Jaume Matas ha convertit en eix de la seva acció la
«trilogia» ja coneguda i que ha arribat a identificar-se nítidament
amb la seva tasca: feina, feina i feina. Amb el nostre programa en
una mà "majoritàriament refrendat, no ho oblidem, a les eleccions
de 1995" i una clara voluntat d'agilitar l'acció de govern a
l'altra, hem superat el «postoperatori» derivat de les nostres
crisis de 1995-96. Com ja he dit abans, sempre he pensat que no hem
de sentir pànic a l'hora de parlar de crisis en els partits: s'ha
de fer amb coratge i sense eufemismes, perquè tanmateix l'important
no és patir crisis "una o cent" al llarg d'una vida, sinó no
saber-ne treure conseqüències positives.
Si establim un paral·lelisme entre l'evolució del Partit Popular
i la de les formacions polítiques de l'oposició, el resultat és
absolutament sagnant per a aquestes: potser mai no s'ha donat un
cas d'oportunisme polític "disfressat de suposat progressisme" com
el que ha inspirat el frontisme anti-PP que s'han instal·lat al
CIM, cínicament beneït com a «Pacte de Progrés». En realitat, tan
pomposa definició no ha amagat una altra cosa que una aliança
«contra natura» entre la filial insular d'un partit tancat per
enderroc (PSOE), els llops amb pell de xotet, amagats davall les
faldes de la dreta de CiU (PSM) i l'embafosa prepotència dels
predicadors a temps parcial (EU-Els Verds), sense oblidar la cirera
del pastís: una UM inflada artificialment que s'ha arribat a creure
de veres que era el tort al regne dels cecs.
Ara, quan ja és hora d'oferir alternatives de futur, en el
Partit Popular de Balears podem posar damunt la taula, a més a més,
les notes de fi de curs amb la cara ben alta. És aquesta la millor
garantia que, si hem sabut fer els deures en unes circumstàncies
especialment difícils (i en un clima mediàtic gairebé d'histèria
anti-PP), sabrem fer front als reptes que vendran, amb
l'experiència que només dóna la feina i la humilitat que només
proporciona un tarannà liberal i obert. Poques vegades com ara la
dialèctica electoral separarà d'una manera tan clara els
sectarismes del seny, els fets de les cabòries, l'ambició
desenfrenada a qualsevol preu de la legítima voluntat de servei a
la comunitat.
A les portes de la gran festa democràtica per excel·lència, el
Partit Popular de Balers té un programa sòlid i té l'home adient
per a dur-lo endavant: Jaume Matas. També té un poc més de saviesa,
la que neix del sofriment oportunament metabolitzat i de les
lliçons de la història, que ens recorda a tots que no som altra
cosa que la suma de les nostres obres. Ara només ens resta esperar
el veredicte de la societat balear, l'única sobirana a l'hora de
jutjar la feina feta i les promeses formulades. I sigui quin sigui
aquest veredicte, ho sabrem interpretar i respectar com mereix, des
del convenciment que la llibertat és el més gran dels patrimonis
que hem de preservar de cara a un futur que tots volem millor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.