Una al·lota de 19 anys contractada en un supermercat de Mallorca necessita alguna cosa que li alleugi el dolor de les cames. Les té plenes de venetes superficials, es veuen d'un blau intens i se sap que amb temps seran varius. El dolor, a estones, és insuportable i, quan arriba la nit, la mida dels seus turmells és la doble del normal.

Treballa com a caixera. A la feina no la deixen que s'assegui. Li han retirat la cadira o mai no li n'han posada. Ella sap que rendiria igual o més estant asseguda.

Avui, al final de 1999, això passa a dotzenes d'al·lotes i dones, per ventura centenars a Mallorca.
No sé si aquests supermercats es regeixen o no pel conveni col·lectiu de comerç que preveu que «l'empleada de caixa ha de disposar de seient», però m'és igual; atemptar contra la salut d'aquestes al·lotes és un atac als drets humans.

Es clar que mentre invertim el temps a demanar coses tan òbvies com una cadira per a les caixeres dels supermercats, no ens podem dedicar a denunciar els horaris impresentables, els festius no cobrats, les hores extres no comptabilitzades... l'explotació de tantes al·lotes de les Balears, especialment a les zones costaneres. Les estadístiques indicaran una reducció de l'atur però les condicions de moltes de les persones que treballen són humiliants.

En aquesta maleïda societat, anam endarrere en moltes de coses! Mallorca va fatal. Espanya va fatal i els que dirigeixen tot el «cotarro» ens condueixen sense pausa i amb pressa cap a una nova esclavitud.