Quan vénen eleccions, com ara, sempre hi ha polítics que diuen que «tot ja és ben cuit» i que sobretot a les Balears els hipotètics transvassaments de vot entre un partit i un altre a causa de la campanya són això: hipòtesis que mai no es concreten. Diuen que la publicitat afecta molt poc o gens el resultat final, i que els qui decideixen el seu vot a darrera hora (que majoritàriament sempre solen afavorir el partit governant) ho fan per raons que ves a saber quines són, però segur que opten per un partit o un altre totalment al marge del bombardeig publicitari. Si haguéssim de creure aquestes opinions, aleshores la pregunta és òbvia: per què es gasten tants de doblers amb la campanya? Perquè si una cosa és ben certa és que tots es gasten moltíssims doblers, molts més del que reconeixen oficialment. A l'oblit han quedat aquells temps de la protohistòria político-propagandística, quan els més enginyosos militants d'alguns partits es responsabilitzaven de cercar imaginatives solucions a la manca de doblers. Ara tot és producte de les grans empreses de publicitat que fan suposadament elaboradíssims dissenys d'imatge i que ho pensen i repensen tot fins al més mínim detall: retoquen per ordinador les cares dels candidats, els diuen quina roba i de quin color han de vestir, els fan canviar les ulleres, com s'han de pentinar... A poc a poc, s'ha anat produint una homoneneïtzació estètica de tots els recursos propagandístics, sigui del partit que sigui. A les Balears hem arribat a veure, a les dues o tres darreres convocatòries electorals, com gairebé totes les tanques pareixien dissenyades per la mateixa empresa (i ves a saber si no era així). Enguany, quasi totes mantenen, amb certes variacions, una continuïtat de disseny amb el passat. Quasi totes, perquè hi ha una excepciö: la tanca de Jaume Matas. És l'únic de tots els candidats que té una tanca que està feta a mida. Diferencia Matas de tots, tant dels seus competidors com del Competidor, sobretot d'aquest. És una tanca feta perquè quedi clar que Matas és Matas, i no la continuïtat de ningú. Segurament és ver que amb les campanyes no es guanyen les eleccions i, per tant, passi el que passi no serà ni gràcies ni per culpa de la tanca. Però està ben feta: retrata a la perfecció al candidat. Ara, la qüestió està a saber si tanta innovació és adequada pel que es vol vendre. Perquè, com diuen les males llengües, la famosa tanca podria passar ben bé per un anunci de venda de rellotges protagonitzat per un yupie anomenat Jaume Matas, a l'estil d'aquells que fa Julio Iglesias, o que Matas pareix estar venent qualsevol cosa manco la seva candidatura a un càrrec teòricament tan seriós com el de president de les Balears. I si es mira bé la veritat és que sí, que té bastant més d'anunci d'aquells que fan els famosos per vendre'ns qualsevol cosa, que no d'imatge de presentació de qui ens vol governar. Però és que ves a saber si això és precisament el que pretén la tanca: primer de tot, clar, diferenciar-se de tothom i que se'n parli (i això ho ha aconseguit) i, segon, per ventura llançar el missatge que les ideologies són mortes i que consegüentment res millor que el Govern sigui presidit no per un polític ideologitzat, sinó per un yupie.