El mes passat, i en el si de la Unesco, es va constituir
l'anomenat Consell Assessor de les Llengües. Aquest consell
assessor de l'organisme depenent de les Nacions Unides tendrà com a
objectiu el d'intentar aconseguir una convivència lingüística
pacífica i harmònica (entre comunitats lingüístiques diferents), un
desenvolupament racional i equilibrat de les llengües i un estatus
de política democràtica que garanteixi uns mínims de diversat arreu
del món. El Consell Assessor de les Llengües ve a substituir, en el
context de la Unesco, el fòrum anomenat «Linguapax», que portava
uns quants anys funcionant, i que, a nivell més reduït, perseguia
els mateixos objectius que l'organisme que actualment el
substitueix.
Durant els tres últims anys d'existència, el president de
Linguapax ha estat un català. Es diu Fèlix Martí i és president del
Club d'Amics de la Unesco, de Barcelona. Té una llarga tradició en
defensa de la democràcia "durant el règim franquista", de les
llibertats nacionals per a Catalunya i per a tots els altres pobles
d'Europa i del món, d'europeisme i d'internacionalisme civilitzat i
tolerant. Es tractava, doncs, d'un candidat destacable per formar
part del nounat consell assessor. Com ocorre "i ha acorregut al
llarg de la història de tot el segle" molt habitualment, la
candidatura de Fèlix Martí va ser vetada precisament per qui se
suposa que més hauria hagut de defensar-la, per Jesús Ezquerra,
ambaixador d'Espanya davant la Unesco). Tot feia semblar, doncs,
que sense el paraigües protector de l'estat del qual Fèlix Martí és
ciutadà, no hi hauria res a fer i el nostre intel·lectual quedaria
fora directament del Consell Assessor de les Llengües.
Però finalment no ha estat així. Hi ha hagut un ministre de
Cultura d'un estat membre de la Unesco que ha avalat la candidatura
del català i que ha permès que aquest formàs part del Consell
Assessor. Ha estat el ministre de Cultura d'Islàndia, qui,
coneixent la tasca de Martí al capdavant de Linguapax, valorant la
situació en què es troben els Països Catalans (i les relacions
d'aquests amb els estats espanyol i francès), ha considerat oportú
de presentar com a candidat d'Islàndia a aquest consell assessor,
en Fèlix Martí.
Els països petits, siguin o no part de la nostra àrea
lingüística i cultural, fins ara constitueixen la garantia d'una
presència del català al món. Per un cantó, tenim el minúscul
rerepaís nostre, que és Andorra. Fa uns dies, un col·lega de
l'Institut Català de Sociolingüística em comunicava que una
determinada empresa multinacional etiquetarà, a partir d'ara, els
seus productes també en català. Per què? Perquè és la llengua
d'Andorra. La nostra llengua apareixerà, doncs, amb l'etiqueta
«Andorrian» (andorrà), perquè Andorra existeix i té bandera a
l'ONU.
Que Espanya jugarà en contra, a nivell tant nacional com
internacional, dels interessos de la comunitat lingüística catalana
pel que fa al desenvolupament de la pròpia llengua és un principi
elemental. Construir una llengua és construir una nació, i això a
Madrid o a París ho entenen perfectament. Resultaria, per tant,
ingenu, suposar que, a nivell internacional, les autoritats
espanyoles no intentaran boicotejar tant com puguin la presència de
representants catalans, més i més si ocupen llocs destacats. Ara
bé, que cinquanta mil andorrans o devers un quart de milló
d'islandesos ens hagin d'anar traient les castanyes del foc a
devers deu millions de catalans ens hauria de fer caure, a tots
plegats, la cara de vergonya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.