M'atrevesc a replicar l'estimulant pel·lícula de Jaime Chavarri de finals dels 70, Las bicicletas son para el verano, perquè en aquella dècada l'infart circulatori no tenia tant de perill com ara de col·lapsar la mobilitat ciutadana, ni de crear els problemes ecològics que es desprenen del sistema de transport vigent a la societat capitalista actual i a l'entramat ideològic que el sustenta.

Fa uns dies (10-3-99) que es va aixecar un cert aldarull arran de l'aprovació per assentiment "que vol dir unanimitat" de tots els grups parlamentaris de la iniciativa d'una proposta no de llei per instar el Govern balear a la construcció d'una xarxa de vials per a les bicicletes a nivell d'Illes Balears, projecte del qual em complau esser ideòleg i responsable.

La remoguda va tenir possiblement dues causes. La primera, per esser una de les poquíssimes de les moltes iniciatives presentades per Els Verds al Parlament aprovada per unanimitat de tots els grups parlamentaris. L'aprovació no ha estat un antull del PP, sinó que han sabut valorar la notable projecció ciutadana d'una iniciativa d'aquestes característiques i la molt bona acollida per la sensibilitat de no poca gent cara a assumptes tan greus com és el tema del transport.

La segona causa de l'aldarull ha estat l'enfocament que se li ha donat des dels mitjans de comunicació en relacionar una aprovació d'un projecte de gran calat com el presentat per Els Verds, amb les anecdòtiques i mal planificades actuacions de rutes per a bicicletes dutes a terme fins el dia d'avui per part de la Conselleria de Foment, al capdavant de la qual hi figura el president del PP balear, Joan Verger.

Convé, idò, fer els aclariments necessaris perquè les persones que n'estiguin interessades, i em consta que no són poques, disposin de dades de primera mà per desfer embulls.

De primeres s'ha d'establir la separació necessària entre el projecte elaborat que els vàrem presentar i la Proposta no de Llei que vam dur a votació, que en definitiva és la iniciativa aprovada.

El nostre projecte contempla interconnectar entre ells els 53 municipis de Mallorca, els 8 de Menorca, els 5 d'Eivissa i el de Formentera, per l'itinerari més curt possible i defugint, si és factible segons les zones i el tramat de vies de comunicació que ja disposin, de les carreteres principals amb trànsit intens.

En total, 1.300 km de vials que s'haurien de dissenyar en tres categories de traçat diferents, i això ha de quedar molt clar perquè és on més confusió hi ha, fins el punt que el representant del PP durant el debat parlamentari va fer una aguda observació sobre una «contradicción relevante» entre la nostra àcida crítica als plans del govern en infraestructures d'autopistes en el projecte, i la pèrdua d'uns 3 milions de m2 de sòl rural que s'ocuparien amb la construcció de carrils"bici de 2 m d'amplària «que Els Verds proponen en su proyecto». Evidentment havia fullejat el projecte, però massa aviat i no es va aturar en la planificació tècnica que proposàvem.

El 70% de la nostra proposta (uns 900 km) són vies ciclistes integrades en camins rurals condicionats i senyalitzats, sense esbucar ni un metre de l'extraordinari patrimoni cultural que representen les parets de pedra seca estesos per les Illes", i que poden ser exclusius o compartits amb el trànsit motoritzat, però amb limitació de velocitat i prioritat ciclista.

El 25% (uns 325 km) sí que serien carrils"bici adossats i/o segregats a la calçada, amb la construcció de vials per a bicicletes, amb capa asfàltica diferenciada i bandes sonores.

Finalment, el 5% restant (uns 65 km) haurien d'esser vials segregats amb separació espacial, carrils"bici en nuclis urbans de 2 m d'amplària i alta intensitat d'obra, amb separació física del vial dels cotxes, amb la inclusió del tipus d'aparcaments que proposam.

Tot això per un cost aproximat de 6.500 milions de pessetes, que davant dels 30.000 milions previstos per fer els 60 km de l'autopista de Migjorn-Llevant de Palma a Manacor, dóna peu a unes fèrtils reflexions comparatives. Així mateix, seria factible que en tractar-se d'infraestructures públiques, part d'aquestes despeses fossin finançades pels fons econòmics de la Unió Europea mitjançant projectes en funcionament a les Illes, com el Leader o 5B" en les zones on aquests programes tenen actuacions.

Altrament, la Proposta no de Llei aprovada preveu instar el Govern balear a la construcció de la xarxa de vials per a la bicicleta amb els següents objectius globals:

1. Oferir als habitants de les Illes una xarxa de vials per a bicicletes amb elevada seguretat per als desplaçaments per motius laborals i d'oci.

2. Donar servei per als desplaçaments pendulars diaris entre els nuclis urbanitzats periurbans i entre el centre i la perifèria.

3. Oferir la xarxa de vials per a bicicletes per camins i zones rurals que comuniquin els pobles entre ells.

4. Oferir vies per a la pràctica del ciclisme esportiu i el cicloturisme per la major extensió possible dels territoris illencs.

5. Fomentar un turisme diferent, actiu i més respectuós amb l'entorn, en contraposició al turisme massiu de sol i platja costaner.

6. Reduir la sinistralitat de la bicicleta en carretera.

Com es pot veure i entendre, el contingut de la proposta no entra en detall com ho fa el projecte original d'Els Verds. En previsió de facilitar al Govern uns criteris clars per entendre la mobilitat sostenible, el diputat verd Josep Ramon Balançat va regalar l'estudi a l'executiu popular, amb l'anàlisi de fons, la previsió d'itineraris i quilometratge, una acurada cartografia de base com a croquis del que podria esser la xarxa de vials amb criteris sostenibles i democràtics (tots i cadascun del municipis de les Illes), i un apartat tècnic a desenvolupar que inclou dissenys de vials, aparcaments i senyalitzacions.

Intentem idò, encara que sigui una de les poques vegades, fer una actuació de gran transcendència en infraestructures per a les Illes, sense deixar-nos dur per la teranyina d'interessos personals i partidistes més que per la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.