A una carta oberta entorn de les relacions d'Espanya amb Catalunya, publicada l'any cinquanta-dos, Carles Riba recordava a Dionisio Ridruejo un vell adagi que diu «éramos amigos porque él era él y yo era yo». I Ridruejo en va entendre el significat a la primera lectura. La mentalitat obtusa del nacionalisme espanyol encara no l'ha entès. El nacionalisme espanyol més tolerant entén que la constitució de les autonomies o la cooficialitat lingüística a les comunitats que tenen llengua pròpia, són concessions que fan als fills més entremaliats. A posta aprofita qualsevol avinentesa per a recordar-los, a aquests fills, que demanar està bé, però sense passar-se. Per al nacionalisme espanyol, que encara s'alimenta del cretinisme borbònic del XVIII, el fet que catalans, bascs o gallecs reclamin uns drets idèntics als que tenen els castellans suposa quelcom semblant a reclamar la lluna. El fet de pretendre ésser qui som equival a atemptar contra l'equilibri social etcètera, etcètera. Borrell va ésser el primer polític espanyol a dir que Euskadi pot esdevenir un altre Kosovo, si els nacionalistes bascs no moderen les seves exigències davant el govern de Madrid. I Aznar s'ha apressat a denunciar el tarannà agressiu d'alguns nacionalismes en clara referència al basc i al català. Allò que digui Borrell no té cap importància, perquè aquest home és d'una frivolitat pregona. En canvi les paraules d'Aznar ja s'han de tenir més en compte pel fet d'ésser qui és. I, sobretot, perquè propicien que surtin escolanets a cantar el mateix miserere. El primer a ficar-se en un afer relliscós ha estat Jaume Matas. Al president balear li preocupa força la candidatura de diverses forces d'esquerres, entre les quals figura ERC, que dóna suport a Pilar Costa. I amb raó, és clar. La senyora Costa pot acabar amb el predomini conservador a Eivissa i, fins i tot, a l'arxipèlag. Aleshores Matas, amb tal de restar-li vots, s'apunta a la millor tradició caciquista i recorre a l'argúcia de fer veure als electors fantasmes allà on no n'hi ha. En el sopar que va presidir, fa una setmana llarga, al Club Siglo XXI, va deixar caure que ERC podria instal·lar-se al parlament autonòmic, cosa que suposaria "al seu entendre" una clara ingerència de l'imperialisme català en els assumptes de les Illes Balears. Era una boutade que podíem passar-li per alt. Això no obstant, dissabte, a Toledo, va insistir en aquesta intromissió inexistent, tot advertint, a aquells castellans que l'escoltaven bocabadats, del perill que suposen per a la convivència els nacionalismes agressius. Curiosament, a la mateixa bauxa, Aznar va repicar damunt el perill nacionalista, ara generalitzant, i va aprofitar per a recordar-nos que la Constitució és el marc legal en el qual tothom té el dret i l'obligació de moure's. Em sembla "i faig referència explícita al senyor Matas" que, d'acord amb el predicament d'Aznar, ERC acompleix tots els requisits exigibles per a presentar candidats allà on li sembli oportú, sense necessitat d'haver de suportar la demagògia fàcil dels conservadors. D'altra banda, ni ERC posarà en perill la convivència de les Balears "en tot cas la reforçarà" ni els nacionalismes agressius tenen cabuda entre els catalans. De manera que Matas i Aznar s'ho haurien de pensar dues vegades abans de parlar per parlar. Sobretot si tenim en compte que el caliu del nacionalisme més agressiu de l'Estat s'escalfa a les files de la dreta. Heus-en ací una mostra. El senyor Fraga Iribarne "ideòleg del Partit Popular i president de Galícia per aquelles coses incomprensibles que té la democràcia", dia 14 de març de 1968, declarà que «Cataluña fue ocupada por Felipe V, que la venció, fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a volverla a ocupar tantas veces como sea necesario y para ello estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Por consiguiente, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar». Continuam removent arxius per a recuperar els registres múltiples d'aquesta verborrea feixista? Deixem-ho així. Únicament afegiré un consell al senyor Matas, ja que no el puc fer extensible al senyor Aznar perquè no llegeix diaris en català. Si havia decidit reforçar la campanya amb la denúncia dels nacionalismes agressius, li convé canviar de xip. Si més no, s'estalviarà que més d'un ciutadà amb memòria li tregui, un dia sí i l'altre també, els colors a la cara.