L'enquesta del CIS sobre l'ús de llengües en comunitats bilingües té, com acostuma a passar amb els resultats d'aquest tipus de sondeig, moltes interpretacions. No obstant això, la més destacable és, sense dubte, que prop del setanta per cent dels illencs creuen en la necessitat de potenciar encara més la normalització de la llengua catalana en l'Administració i que més d'un setanta per cent utilitza habitualment el català en la seva vida quotidiana. Des d'aquesta perspectiva es podria pensar que la situació del català a les Illes millora i que no pateix aquesta travessia del desert, tal com molts opinen. La situació en general no és bona, però hi ha indicis que la situació canvia, tot i que sigui molt lentament i de manera no perceptible. La dinàmica social és cada cop més favorable al bilingüisme i augmenta la predisposició a valorar l'ús del català. El retret més greu que s'observa a l'enquesta té una relació directa amb les institucions públiques. Es detecta manca de coratge per part del Govern balear i, fins i tot, del Consell de Mallorca. Ambdues institucions temen en excés les reaccions i resistències d'una minoria, cridanera i aparentment poderosa, que posa tota casta de pals a les rodes de la normalització. Tanmateix, al final, la ciutadania es lamenta de la falta d'informació i de formació en tot allò que fa referència a la normalització. La queixa més evident és que les institucions acaben ocultant fins i tot aquelles mesures positives que han aprovat.