La vida és bella, ara una mica més

Si la pel·lícula és commovedora, no menys corprenedora va ser l'actuació de l'oscaritzat durant la cerimònia d'entrega dels màxims guardons del cinema mundial.

En la 71a edició dels premis Òscar de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, Benigni mostrà tota la il·lusió i la innocència que palesa en el seu film, i es comportà com un infant amb sabates noves. La seva emotiva abraçada amb una Sofia Loren pletòrica durant l'entrega de l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, l'explosió de goig en el seu discurs, justet de paraules en anglès, però ple de sentiment i d'emoció, captivaren els seus companys de professió i el públic una mica més.

El realitzador i actor italià demostrà que no és necessari omplir la pantalla d'esquitxos de sang i de fetge per obtenir l'èxit de taquilla i el reconeixement de l'espectador i la crítica.

Sense perdre en cap moment les formes i sense ser gaire explícit aconseguí mostrà una part de l'Holocaust que encara no havia estat mostrada, l'aspecte més humà. S'esforçà per preservar la innocència del seu fill cinematogràfic a La vita è bella i a la vegada també va fer tots els possibles per conservar la de l'espectador. Aquesta vegada l'Acadèmia es comportà de manera raonable, i no es deixà arrossegar únicament per l'èxit comercial d'un film com va passar l'any passat amb Titanic, en benefici de la qualitat fílmica exhibida pel millor actor d'enguany.