Guillem Mesquida: darrers dies

Seria una vertadera llàstima que algun ciutadà amb el rellotge aturat deixàs passar aquesta oportunitat que ofereix la col·laboració entre Ajuntament i Conselleria d'Educació i Cultura del Govern balear, de veure la primera gran exposició que es fa en el món de l'obra de Mesquida. Un servidor hi vaig anar amb un amic. A la sortida, el vaig notar una mica capbaix, i, per resumir, transcriuré unes poques paraules que expressen el seu sentiment: «A Mallorca, quan veim les coses de prop, no són mai tan extraordinàries com havíem volgut creure». No és totalment vera: no hem vist mai de prop Ramon Llull, per exemple, o sia que no hem tengut l'oportunitat d'aplicar-hi aquest principi.Qui esparava trobar-se amb un pintor genial, sens dubte se n'haurà duit una decepció, com el meu amic. Però l'objectiu de l'exposició no és descobrir un geni, sinó mostrar el que hi ha, i mostrar-ho de la millor manera possible, donades tantes i tantes circumstàncies. Aquest objectiu l'ha assolit àmpliament Marià Carbonell, el comissari de l'exposició, expert en Mesquida "com, una vegada més, queda clar en els textos del catàleg. Marià Carbonell és un d'aquests mallorquins als quals, sense necessitat de fer propostes d'abast provincià, s'hauria de temptar perquè s'incorporàs una mica més a la vida cultural del país "o de l'arxipèlag. De moment, el catàleg d'aquesta exposició s'afegeix a una curta sèrie d'estudis, sobretot monografies "recent encara la de J.M.Pardo sobre Bernareggi", que són com a grans miradors per contemplar el panorama artístic. Marià Carbonell ha fet molt més que descobrir un geni: ha donat una empenta a la veritat per posar-la a l'abast de tothom "i ja em perdonareu aquesta altissonància, però és que és així i no veig per què no ho hauríem de dir.