El passat 28 de gener, víctima d'una llarga i trista malaltia, va morir a Palma en Benet Mercadal i Pons, un naturalista afeccionat menorquí que durant molts d'anys va fer una tasca solitària i summament meritòria a l'illa de Menorca. Vaig conèixer en Benet l'any 1982, a la seva casa de Sant Lluís. L'interès que tenia per la geologia de l'illa, pels fòssils, per la història del passat a Menorca era extraordinària. Els fòssils el feien tornar jove. Quan parlava de fòssils els ulls se li encenien. La seva actitud envers el coneixement de la Naturalesa de Menorca, especialment envers el coneixement geològic, juntament amb el seu gran coneixement de l'illa, i el seu caràcter summament afable i bondadós el va convertir durant unes dècades en una persona amb la qual calia contactar quan s'anava a Menorca. En Benet gaudia de les visites dels científics que s'interessaven en diversos aspectes de l'illa de Menorca, i no sols els obria les portes dels seus coneixements, sinó sovint també les de ca seva i del seu cor. El record com una persona extremadament tímida i cordial, ansiosa d'aprendre, enamorada dels fòssils, disposat a acompanyar els seus col.legues pertot arreu de l'illa, amb un esperit obert i amb ganes de mostrar els racons on havia fet les seves troballes. Durant molts d'anys va esser l'únic soci de la Societat d'Història Natural de les Balears a Menorca. I estava molt ben relacionat amb tots els naturalistes que la varen crear i la varen impulsar durant els anys cinquanta i sixanta, tals com Josep Sacarés, Andreu Muntaner, Joan Cuerda i Joan Bauzà. Va estar lligat també a l'Ateneu de Maó. Fruit de la seva aficció varen esser diverses publicacions que va fer a la Revista de Menorca i al Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears. Va participar també en la redacció de la Enciclopedia de Menorca. No fou aliè a la formació de diversos investigadors menorquins, tal com els Drs. Antoni Obrador i Joan Lluís Petrus, amb els que col·laborà en diferents ocasions. Com a conseqüència dels seus treballs va arreplegar una petita, però important col·lecció de fòssils, així com una petita biblioteca científica que fóra bo que, en record de la seva obra, es conservàs íntegrament, preferentment a Menorca. Aquesta pot esser una forma de conservar viu el record del període de la seva vida en què més va disfrutar i més trascendència social tengué. Des de la Societat d'Història Natural de les Balears voldríem que aquest record fructificàs. Al cel sia.