He de reconèixer que he perdut els papers en la polèmica per l'ús de l'article salat en un llibret («Ansa per ansa») emprat al col·legi Joan Mas de Pollença. No entenc res. Primer de tot hi ha la crònica sorprenent de la denúncia d'uns pares escandalitzats. I dic sorprenent perquè aquestes coses només passaven a l'altre bàndol. Només els pares gonellistes i/o forasters de vocació tenien una certa predisposició a crear conflictes artificials sobre la preservació de les varietats dialectals. En aquests casos, la norma general era atiar el conflicte entre el català i el mallorquí, en un intent indissimulat de restaurar la preeminència absoluta del castellà a les escoles. Però a la crònica no hi ha cap indici que la urticària dels pares véngui d'aquesta sensibilitat, ni es pot entendre, per la defensa que fan de l'article literari, que sigui un vòmit anticatalanista. Per això he arribat a pensar si no seria una broma d'algun pesemero pollencí que volia cercar les pessigolles a la Conselleria d'Educació.

Fos o no fos així, el Conseller corresponent s'ha sentit al·ludit i hi ha volgut dir-hi la seva. «La Conselleria dicta normes i homologa llibres per a tot l'àmbit balear i no podem fer llibres només per als pollencins», ha vengut a dir el conseller. Segona sorpresa. I monumental. Quan un és un defensor irreductible de les varietats dialectals, no pot dir això. La lògica és implacable i aquí només admet dues postures: o hi ha una llengua que és el català i aleshores qualsevol llibre escrit correctament és vàlid per a tot el territori lingüístic (com passa amb el castellà), o es proclama que tothom té dret a rebre l'ensenyament en la varietat que sent parlar a ca seva i aleshores cada illa, cada poble i cada barriada tenen dret al seu llibret. Les llengües i les seves variants no reconeixen ni respecten les divisions administratives, i és una bajanada la pretensió d'uniformar estrictament el territori que està a les ordres del Govern balear. Per què s'escandalitza la Conselleria davant la possibilitat que un nin de Porreres tengui un llibre a l'escola que diu «gos» en lloc de «ca», i al mateix temps n'obliga un de Pollença a suportar-lo amb els articles «es» i «sa» en lloc de «u» i «la»? La Conselleria, com que no pot argumentar l'interès dels nins, s'enroca darrere l'argument d'autoritat. Però, una de dues: o no és tan greu usar un llibre escrit en «barceloní», o els nins de Pollença tenen tot el dret del món a no haver de llegir en manacorer (o s'ha de dir manacorí, en balear?)
Tercera sorpresa: el comunicat del responsable de Cultura d'Unió Mallorquina. Podia atacar l'actitud del PP amb arguments consemblants als que acab d'exposar, però s'ha estimat més compartir la lògica de la Conselleria per dur el secessionisme (en nom del nacionalisme i la democràcia) fins a les darreres conseqüències. El senyor Guillem Ginard arriba a recomanar «l'edició d'un annex (en pollencí, hem de suposar) al llibre en qüestió». En nom de la democràcia i el nacionalisme (estic segur que no em negarà aquestes conviccions, com jo no les hi neg a ell) trob que és més urgent l'edició d'un annex en felanitxer. No sap com ho agrairem, després de tants d'anys de fer faltes a causa de les maleïdes «e» tòniques, que no hi ha manera de saber si són obertes o tancades. O l'annex per als poblers, amb els seus deliciosos pretèrits: «anàvom i tornàvom», diuen, pobrets, com si res. No: una cosa és la uniformització i el centralisme polítics, que són criticables, i una altra és la necessària unitat normativa de l'ortografia i la sintaxi. Bé està el pluralisme, però no en la gramàtica ni en els senyals de trànsit. I és l'acceptació d'aquesta unitat normativa la que fa possible que la riquesa de la nostra parla específica s'incorpori i sigui reconeguda a tot l'àmbit lingüístic.

Per què no abandonam l'intent estèril d'inventar la pólvora i miram com ho fan les llengües que van bé i tenen un estat darrere? Per què, en cas de dubte, no observam com ho han fet el castellà o el francès? El castellà té gravíssims problemes de dispersió, però no surt cap polèmica com aquesta nostra als diaris. El castellà d'Extremadura és absolutament inintel·ligible, i no per això n'Ibarra exigeix llibres ni annexos en extremeny per a les seves escoles. I si algú dubta que l'extremeny té més entitat dins el castellà que el pollencí dins el «balear» (o que el mallorquí dins el català), que llegeixi «El miajón de los castúos» (col·leció Austral) del poeta Luis Chamizo, i veurà com no pot entendre ni el títol.

Hem de ser coherents: tots hem après, de ben petits, a resar en un català ben diferent del col·loquial i no per això hem patit cap trauma (per cert: si no és en castellà, com ho fan els gonelles per resar?). Voleu cosa més ridícula i irreverent que parenostres «nacionalistes i democràtics»? No els entendria ni Déu.

Pare nostro, vos qui estau en u cel, síguiga santificat u vostro sant nom...