Des de la capital se'ns informa que el PP ha decidit, a partir
del congrés que ahir acabà, que ara ja és el «centre reformista».
Quan se sent afirmar la pròpia personalitat d'una manera tan poc
definida com aquesta, inevitablement s'ha de recordar l'exemple de
l'antigua UCD. Aquell partit es definia de centre no per les
pròpies conviccions liberals de tots els seus membres, sinó més
aviat com a simple paraigua terminològic d'interessos polítics
personals per acollir tothom que, en paraules del primer líder
illenc Raimundo Clar, estigués «allà on estam tots els que no som
ni d'AP ni d'esquerres» Aquesta manca de definició li va valer la
constant crítica d'aquells que li deien que era com un «donut» (en
referència al logotip), el perímetre del qual definia el «centre»:
res, buit. Fent una adaptació gastronòmica a la realitat nostrada,
podríem dir que en lloc d'un donut, UCD va ser un bunyol.
I és que un «centre» polític existeix a partir de dos fets.
Primer, la pròpia definició, mai no la indefinició. I a partir
d'aquesta, la preparació de l'electorat de l'opció en qüestió
«entre» altres opcions més radicals. UCD deia ser el centre perquè
se situava entre AP i PSOE, i els votants així ho veren, però era
més un «centre» de i per a persones que no d'idees, i això és letal
en política, i UCD va desaparèixer. Ara veim com a les Balears hi
ha tres partits que a partir de les pròpies conviccions són el
centre: PSOE, PSM i UM, que formen el Pacte de Progrés. Són opcions
que individualment saben què son, què volen ser i, sobretot, són
percebuts com el centre conjuntament i per separat. Conjuntament
perquè el PSOE és el centre entre EU-PSM i UM-PP. UM és el centre
entre EU PSM PSOE i el PP. I el PSM és el centre entre EU i
PSOE-UM-PP. Però quin centre vol ser el PP, si no té ningú per la
dreta? Aquest és el drama dels conservadors. Que per ser de
«centre», han de deixar primer de ser «la dreta». Algun altre ha
d'existir per assumir aquesta condició, perquè si no, mai el PP no
serà de centre. Si de veres, i en línia amb el que es comentava
dimecres passat en aquesta columna, el PP balear vol ser de centre,
no li queda més remei que fer (cosa que de moment és inexistent)
una profunda reconversió ideològica i política de resultes de la
qual la ultradreta i la dreta que avui són part del PP, se sentin
tan agredides que se'n vagin i creïn una o dues opcions: dreta i
ultres, junts o per separat. Que Jaume Matas i els seus cercle
reduït aspiri a la condició de centre, o que Aznar hagi decidit que
a la fi ha trobat el centre, no basta perquè el PP sigui de centre.
Sense un partit a la seva dreta que assumeixi l'anticatalanisme, el
desenvolupisme i tot el que ha estat, és, fins avui el PP, Jaume
Matas mai no tendrà un partit de centre. Continuarà essent la
dreta. Per molts de discursos que facin, si no hi ha aquest profund
canvi. L'únic centre que seran serà el mateix que el del
bunyol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.