Des de la capital se'ns informa que el PP ha decidit, a partir del congrés que ahir acabà, que ara ja és el «centre reformista». Quan se sent afirmar la pròpia personalitat d'una manera tan poc definida com aquesta, inevitablement s'ha de recordar l'exemple de l'antigua UCD. Aquell partit es definia de centre no per les pròpies conviccions liberals de tots els seus membres, sinó més aviat com a simple paraigua terminològic d'interessos polítics personals per acollir tothom que, en paraules del primer líder illenc Raimundo Clar, estigués «allà on estam tots els que no som ni d'AP ni d'esquerres» Aquesta manca de definició li va valer la constant crítica d'aquells que li deien que era com un «donut» (en referència al logotip), el perímetre del qual definia el «centre»: res, buit. Fent una adaptació gastronòmica a la realitat nostrada, podríem dir que en lloc d'un donut, UCD va ser un bunyol.

I és que un «centre» polític existeix a partir de dos fets. Primer, la pròpia definició, mai no la indefinició. I a partir d'aquesta, la preparació de l'electorat de l'opció en qüestió «entre» altres opcions més radicals. UCD deia ser el centre perquè se situava entre AP i PSOE, i els votants així ho veren, però era més un «centre» de i per a persones que no d'idees, i això és letal en política, i UCD va desaparèixer. Ara veim com a les Balears hi ha tres partits que a partir de les pròpies conviccions són el centre: PSOE, PSM i UM, que formen el Pacte de Progrés. Són opcions que individualment saben què son, què volen ser i, sobretot, són percebuts com el centre conjuntament i per separat. Conjuntament perquè el PSOE és el centre entre EU-PSM i UM-PP. UM és el centre entre EU PSM PSOE i el PP. I el PSM és el centre entre EU i PSOE-UM-PP. Però quin centre vol ser el PP, si no té ningú per la dreta? Aquest és el drama dels conservadors. Que per ser de «centre», han de deixar primer de ser «la dreta». Algun altre ha d'existir per assumir aquesta condició, perquè si no, mai el PP no serà de centre. Si de veres, i en línia amb el que es comentava dimecres passat en aquesta columna, el PP balear vol ser de centre, no li queda més remei que fer (cosa que de moment és inexistent) una profunda reconversió ideològica i política de resultes de la qual la ultradreta i la dreta que avui són part del PP, se sentin tan agredides que se'n vagin i creïn una o dues opcions: dreta i ultres, junts o per separat. Que Jaume Matas i els seus cercle reduït aspiri a la condició de centre, o que Aznar hagi decidit que a la fi ha trobat el centre, no basta perquè el PP sigui de centre. Sense un partit a la seva dreta que assumeixi l'anticatalanisme, el desenvolupisme i tot el que ha estat, és, fins avui el PP, Jaume Matas mai no tendrà un partit de centre. Continuarà essent la dreta. Per molts de discursos que facin, si no hi ha aquest profund canvi. L'únic centre que seran serà el mateix que el del bunyol.