Solidaritat i propaganda

La dilatada retransmissió televisiva via satèl·lit des de la República Dominicana de la inauguració d'un hospital pagat amb els doblers que els ciutadans de les Balears dediquen a la solidaritat amb el Tercer Món demostra una cosa: ens trobam a menys de cinc mesos de les eleccions. Només així es comprèn tanta parafernàlia, que resulta més sorprenent quan aquest tipus d'ajudes als països més necessitats mai no s'havien concebut com a mitjà per obtenir rendibilitat política. Tot i així, s'ha de reconèixer l'excel·lent tasca informativa de Televisió Espanyola a les Balears, que aconseguí una qualitat d'imatge i so només comparable a si retransmetés en directe les visites de Jaume Matas a Inca o a Manacor. Però el fons de la qüestió no és tan plausible. Els ciutadans balears mai no s'han distingit perquè els agradi l'ostentació pública de les seves disponibilitats econòmiques. Tot el contrari. Per tant, resultava fins i tot contraproduent veure el president Matas i la consellera Estaràs «presumint» de nous rics a la pobríssima província d'Altagracia, on les mancances són tan grosses que moltíssima gent quasi no sap el que és un vàter. La caritat es fa amb el cap baix, i no reeditant «Benvingut mister Marshall» quasi mig segle després. És cert que a només trenta quilòmetres d'Higüey hi ha importants interessos hotelers mallorquins. Però especialment en aquest cas s'ha d'anar amb cura i procurar no donar cap imatge de prepotència davant els dominicans.