La mala setmana del president Matas

Els darrers set dies es podrien acomodar en la memòria del president com la mala setmana. Va començar amb el crit de guerra de Gabriel Cañellas: «Jaumet, ni el PSM arribaria fins on tu»». L'endemà Pujol no li cedí el senyal de TV3 i l'obligà a negociar amb l'Obra Cultural Balear. A continuació, se li sublevaren els hotelers, amb els quals, fins ara, presumia de ser molt amic. L'endemà, el Consell de Govern hagué de fer públic que rebaixava una de les mesures de les DOT que havia anunciat amb redoble de tambors el quatre de gener. I el capvespre del mateix dia, l'executiva del seu partit li va llegir la cartilla, perquè mitja hora després la Federació Agrícola i Ramadera, tradicionalment aliada dels conservadors, li exigís que retiràs les directrius. N'hi que diuen que encara ha de venir qualque motí més: el de l'Associació d'Amics de Foravila, per exemple, que presideix un batle i militant del PP.

El pal que servia fa uns anys per edificar el paller popular ja no serveix, però es resisteix a ser substituït. Quan això passa sorgeixen líders de la mena de Suárez o de Gorvatxov, que intenten, des de l'interior del poder tradicional i enmig de grans dificultats, obrir la porta als canvis exigits per les noves circumstàncies. Solen tenir un destí tràgic, ja que, mentre perden la confiança dels seus aliats tradicionals, no acaben de guanyar-se la simpatia de nous electors. Després, la història els fa una mica de justícia: presideixen una fundació i es dediquen a fer conferències entre les lloances de tothom. Les Illes són una terra ben estranya. Així que, fins al juny, no podrem saber si és aquest el paper que li ha tocat representar Jaume Matas.