Armes i lletres

Resulta d'allò més sorprenent la sobtada vocació literària dels polítics de la dreta espanyola. El diversos papers apareguts darrerament ens permetran ben aviat parlar de la Generació del 96 (Any Triomfal del PP). Primer foren els articles de premsa d'un jove Aznar, quan iniciava en terres de la Rioja una brillant carrera política que havia de fer-li oblidar per sempre aquell passat de gris inspector d'hisenda. I aquests dies hem conegut dues noves joies literàries, també aportades pel PP: El candidato muerto, la primera novel·la de l'exportaveu del govern Miguel Àngel Rodríguez, i les dues cartes que l'alcalde de la localitat càntabra de Corbera de Toranzo, José Luis Quevedo, va adreçar fa alguns mesos al president del PNB, Xabier Arzalluz, on li deia entre d'altres coses que tindria «el plaer» d'executar-lo «personalment» i que seria «feliç» d'«empastifar les parets de la seva habitació» amb la seva sang. M'agradaria aportar una altra joia a aquest grup de lletraferits que han dut a terme la part fonamental de la seva obra literària de manera paral·lela a la seva militància política en les files del PP (requisit imprescindible per tal de poder parlar de generació). Es tracta de l'escriptor castellanomanxec Cándido Valldolid Buendía (Santa María del Campo Rus, 1953), instal·lat fa alguns anys a Formentera. L'any 1994 va publicar, ell mateix, l'única obra que se li coneix: Memorias de un Oriundo, una eclèctica autobiografia que ens ofereix, entre bucòliques anècdotes, ni més ni menys que una biografia del poeta Jorge Manrique, qui suposadament va morir en el poble on va néixer el biògraf. Valladolid Buendía explica en el llibre la seva passió per aquest poeta: «La primera versión de la vida de Jorge Manrique la encontramos 'después de no pocos sufrimientos' en un libro de poesía de Jesús-Manuel Alda, y cuyos datos han sido sacados de la historia de Fernando Pulgar, y cuenta que D. Jorge Manrique fue uno de los grandes héroes de la época, conocido por la grandeza de sus hazañas. Jorge Manrique fue héroe y poeta, dejándonos en su persona una feliz conjunción de armas y letras, ya no rara en su época pero sí poco frecuente en las anteriores (...).». «'No hay más Castilla; si no más guerras habría', dice D. Fernando del Pulgar en clásicos castellanos. Encontramos en Manrique tres constantes: Amor, Poesía y Guerra (...). Hasta aquí la historia resumida de Fernando Pulgar sobre la vida y la muerte de Jorge Manrique, gran poeta, valiente y valorosos guerrero que dio su vida por Castilla y por la unidad de España». Valladolid Buendía és un escriptor polifacètic i entre d'altres vocacions i aficions té la de tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Formentera. Per cert, sempre he pensat que el títol de l'autobiografia està inacabat: oriünd d'on?