En qualsevol societat democràtica les lleis han d'estar al
servei dels seus membres i no a l'inrevés. I això és així,
precisament per la premissa, ja que la conclusió no té perquè ser
certa en sistemes autoritaris. De fet, l'experiència demostra que
en règims dictatorials quasi mai es compleix.
Com que dins una societat democràtica la sobirania és exercida
pels ciutadans i ciutadanes, si un moment determinat aquests
arriben a la conclusió que una determinada llei no els beneficia,
sinó que els perjudica, tenen tot el seu dret a exigir que es
canviï, ja que les lleis són, simplement, per establir les normes
de convivència que siguin més convenients en cada moment. I com que
la societat evoluciona, les lleis també han d'evolucionar.
Ahir es va celebrar l'aniversari de la promulgació de la
Constitució. En aquells moments, ara fa més de dues dècades, es va
arribar a un consens entre les diferents forces polítiques per
poder aprovar un document que no satisfeia plenament quasi ningú,
però que al mateix temps recollia aportacions de quasi tots. Tothom
va haver de renunciar a quelcom, uns més que els altres, tot s'ha
de dir, però qui més qui manco reconeixia que era un avanç després
de sortir d'una dictadura de quaranta anys. Per aquest motiu,
alguns partits prou representatius, com eren els nacionalistes
catalans o els comunistes varen transigir i varen acceptar el text
que finalment es va sotmetre a referèndum i es va aprovar per una
aclaparadora majoria.
Ara han sortit veus discrepants amb la Constitució. Aquell
aparent consens s'ha truncat. I això passa per dos motius. El
primer perquè en aquell moment hom considerava que no hi havia
possibilitats d'anar més enllà d'una forma pacífica. Quan s'ha vist
que la democràcia està prou consolidada com per plantejar els
objectius que ja abans es tenien, però que feia por intentar
assolir, aquests han sortit a la llum pública. El segon perquè
molts dels que votaren la Constitució ja no hi són, i tota una nova
generació, formada pels que tenim menys de quaranta anys, no vàrem
poder participar ni en el referèndum ni, molt menys, en el debat
constitucional. I nosaltres tenim dret a pensar diferent dels
nostres pares i els nostres padrins. Qui pot afirmar que si ara se
celebràs un altre referèndum el resultat seria el mateix?
No hi ha cap motiu, per tant, per considerar la Constitució
vigent com un document immutable. Si ara es donen les
circumstàncies per poder plantejar el que abans no va ser possible,
qui no vol que es discutesqui? Si la societat ha canviat, perquè no
ha de poder canviar la seva norma bàsica de convivència? Si s'ha
produït un canvi generacional, els que no vàrem poder dir-hi res
perquè érem massa joves o encara no havíem nascut, tampoc no ho
podem fer ara?
No podem treballar tots junts per assolir un nou consens que ens
satisfaci a tots? Per què n'hi ha que no volen debatre amb els
altres i arribar a acords? Tenen por de la democràcia?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.