Des del Consell de Mallorca se'ns adverteix, i de passada
s'acusa al Govern, que la venguda massiva d'estrangers pobres,
«magribins i de l'Àfrica subsahariana» (moros i negres, per
entendre'ns popularment), a cercar feina ens pot representar un
problema greu per al futur. Sobretot perquè quan la carn d'atur que
ara obri síquies pels carrers es quedi sense feina, aleshores
possiblement tendrem problemes derivats de la ràbia que ens provoca
veure gent d'altres cultures entre nosaltres que, a més, són
culpables de ser pobres. Possiblement. Però per ventura la crítica
més dura que caldria fer al Govern no és tant que estigui
afavorint, amb els faraònics intents d'emmirallar la població
perquè els votin, massives immigracions, sinó que no se'n preocupi
gens ni mica no ja de la pobresa futura, sinó de l'actual, sigui
aquesta patida pels espanyols, alemanys, britànics, magribins o
subsaharians.
No és estranya, però, aquesta actitud del Govern, ja que manté
com a única idea política que si ho tenim tot i Balears va
bé, és impossible que hi hagi pobres, la inexistència dels
quals intenten demostrar les estadístiques del PP. Però vet aquí
que els pobres hi són, i tenen la mania d'embrutar la realitat amb
la seva presència pel carrer. Vas per Palma i és estrany trobar una
església que no tengui al seu portal un o dos pobres que demanen
almoina. T'atures a beure qualque cosa a una terrassa, i com a poc
un o dos et demanen. Pràcticament no n'hi ha cap semàfor que no
tengui un parell de rentaparabrisa, alguns dels quals, per cert,
amb molt males puces. I no en parlem ja de la legió de pidolaires
que hi ha per davant les portes d'El Corte Inglés nadalenc... Com
és possible que les enquestes dels tecnogomines no
reflecteixin aquesta pobresa? Senzillament perquè el Govern no els
deu considerar pobres, sinó més aviat radicals de la ideologia de
la dissidència socioeconòmica, mercenaris del victimisme social, el
braç armat i brut de l'esquerra anti-ho tenim tot. Per això no
surten a les estadístiques.
Però deixem ara les masturbacions mentals del Govern i les seves
ejaculacions estadístiques i aterrem novament a la realitat. Fa
l'efecte que el problema fonamental, quan venguin mal dades, no
serà, com diu el Consell, que puguin sorgir brots de racisme, sinó
que la pobresa es multiplicarà. Si ara és evident pertot arreu, què
passarà llavors? Aquest és el problema del qual les institucions
teòricament responsables se'n foten completament. L'altra, el
racisme, és un problema, sí, però no dels immigrats d'ara o futurs,
sinó de nosaltres. El racisme és una malaltia mental nostra, no
dels que vénen a intentar guanyar-se el menjar entre nosaltres. Per
evitar el racisme no s'ha de demanar que no vénguin més moros ni
negres, sinó intentar canviar-nos a nosaltres mateixos. No és cosa
fàcil, no, però per ventura la primera passa seria plantejar els
problemes correctament. La pobresa és el problema per als nous
immigrants i per intentar evitar-la només hi ha el camí de canviar
el model de desenvolupament actual que necessita creixent mà d'obra
barata. El racisme és el problema dels vells immigrants. Dels que
som aquí des de fa una, dues, tres o mil generacions. Perquè tots
som immigrants d'algun lloc i en algun moment.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.