Des del Consell de Mallorca se'ns adverteix, i de passada s'acusa al Govern, que la venguda massiva d'estrangers pobres, «magribins i de l'Àfrica subsahariana» (moros i negres, per entendre'ns popularment), a cercar feina ens pot representar un problema greu per al futur. Sobretot perquè quan la carn d'atur que ara obri síquies pels carrers es quedi sense feina, aleshores possiblement tendrem problemes derivats de la ràbia que ens provoca veure gent d'altres cultures entre nosaltres que, a més, són culpables de ser pobres. Possiblement. Però per ventura la crítica més dura que caldria fer al Govern no és tant que estigui afavorint, amb els faraònics intents d'emmirallar la població perquè els votin, massives immigracions, sinó que no se'n preocupi gens ni mica no ja de la pobresa futura, sinó de l'actual, sigui aquesta patida pels espanyols, alemanys, britànics, magribins o subsaharians.

No és estranya, però, aquesta actitud del Govern, ja que manté com a única idea política que si ho tenim tot i Balears va bé, és impossible que hi hagi pobres, la inexistència dels quals intenten demostrar les estadístiques del PP. Però vet aquí que els pobres hi són, i tenen la mania d'embrutar la realitat amb la seva presència pel carrer. Vas per Palma i és estrany trobar una església que no tengui al seu portal un o dos pobres que demanen almoina. T'atures a beure qualque cosa a una terrassa, i com a poc un o dos et demanen. Pràcticament no n'hi ha cap semàfor que no tengui un parell de rentaparabrisa, alguns dels quals, per cert, amb molt males puces. I no en parlem ja de la legió de pidolaires que hi ha per davant les portes d'El Corte Inglés nadalenc... Com és possible que les enquestes dels tecnogomines no reflecteixin aquesta pobresa? Senzillament perquè el Govern no els deu considerar pobres, sinó més aviat radicals de la ideologia de la dissidència socioeconòmica, mercenaris del victimisme social, el braç armat i brut de l'esquerra anti-ho tenim tot. Per això no surten a les estadístiques.

Però deixem ara les masturbacions mentals del Govern i les seves ejaculacions estadístiques i aterrem novament a la realitat. Fa l'efecte que el problema fonamental, quan venguin mal dades, no serà, com diu el Consell, que puguin sorgir brots de racisme, sinó que la pobresa es multiplicarà. Si ara és evident pertot arreu, què passarà llavors? Aquest és el problema del qual les institucions teòricament responsables se'n foten completament. L'altra, el racisme, és un problema, sí, però no dels immigrats d'ara o futurs, sinó de nosaltres. El racisme és una malaltia mental nostra, no dels que vénen a intentar guanyar-se el menjar entre nosaltres. Per evitar el racisme no s'ha de demanar que no vénguin més moros ni negres, sinó intentar canviar-nos a nosaltres mateixos. No és cosa fàcil, no, però per ventura la primera passa seria plantejar els problemes correctament. La pobresa és el problema per als nous immigrants i per intentar evitar-la només hi ha el camí de canviar el model de desenvolupament actual que necessita creixent mà d'obra barata. El racisme és el problema dels vells immigrants. Dels que som aquí des de fa una, dues, tres o mil generacions. Perquè tots som immigrants d'algun lloc i en algun moment.