Després de cursar durant cinc anys una carrera universitària de la branca de lletres, concretament a l'especialitat d'història, em trob com la majoria de llicenciats sense treball relacionat amb els estudis fets. Sense voler ser massa pessimista, tampoc tenim esperances a curt i mitjan termini per accedir al mercat laboral, atès l'acord entre els sindicats i la Conselleria d'Educació durant els pròxims anys.

Crec que les autoritats en matèria educativa (UIB, Conselleria, etc.) haurien de fer alguna cosa al respecte, començant per informar els estudiants que acabin el batxiller del panorama que es trobaran en el futur. Primerament, explicar com està el mercat laboral respecte a les diferents especialitats que s'imparteixen, com a mínim, a la Universitat de les Illes Balears. Després, informar del funcionament de tots els aspectes relacionats amb el currículum personal de cada estudiant; sobretot en la formació complementària que s'ofereix, des de la UIB o els professors titulars de la UIB, a banda de la carrera pròpia. Sobre aquest aspecte, vull incidir en els cursos, seminaris, etc., que organitzen alguns professors i als quals s'apunten desesperadament els alumnes, per tenir més puntuació de cara a les oposicions, doctorat, etc. En el cas de l'especialitat d'història, destaquen els seminaris de les àrees d'Història Econòmica i d'Història Contemporània, organitzats pels professors Carles Manera i Sebastià Serra; dels quals no hi ha res dir, atesa la qualitat d'aquests (participants, organització, etc.) i que no excedeixen d'un o dos per curs. Però allà on la direcció de la UIB hauria d'intervenir o, almenys, informar més adequadament els alumnes és sobre els seminaris que organitzen alguns professors titulars, com és el cas de Pau Cateura i Josep Juan Vidal (d'Història Medieval i d'Història Moderna). Aquests professors, a banda d'informar per no dir coaccionar des de les aules els alumnes perquè hi assistesquin, a vegades, organitzen aquests seminaris des d'organismes de fora de la Universitat, fins i tot, algun per compte propi. És el cas d'un curs realitzat a les dependències d'un centre cultural d'una entitat bancària (octubre de 1997), del qual cobraren la quantitat de 20.000 pessetes de matrícula, acceptant fins a 40 alumnes; i en el certificat d'assistència entregat a la finalització d'aquest, no apareixia cap entitat educativa ni cultural. Per tant, aquest certificat no té cap validesa a efectes curriculars. A més d'aquest fet, destaca el gran nombre de seminaris que s'organitzen al llarg de l'any acadèmic, complementant mínimament les explicacions de les seves classes, ja que reiteren el discurs de les seves especialitats: el Regne de Mallorca i Felip II. Ignor el que passa a les altres carreres, però aquestes reflexions les faig perquè en un futur no es repeteixin aquestes tristes experiències, de les quals els alumnes en són les seves víctimes principals, que una vegada haver conclòs els estudis i en una situació de desocupació ens demanam: serviran per alguna cosa aquests cinc anys?