Després de cursar durant cinc anys una carrera universitària de
la branca de lletres, concretament a l'especialitat d'història, em
trob com la majoria de llicenciats sense treball relacionat amb els
estudis fets. Sense voler ser massa pessimista, tampoc tenim
esperances a curt i mitjan termini per accedir al mercat laboral,
atès l'acord entre els sindicats i la Conselleria d'Educació durant
els pròxims anys.
Crec que les autoritats en matèria educativa (UIB,
Conselleria, etc.) haurien de fer alguna cosa al respecte,
començant per informar els estudiants que acabin el batxiller del
panorama que es trobaran en el futur. Primerament, explicar com
està el mercat laboral respecte a les diferents especialitats que
s'imparteixen, com a mínim, a la Universitat de les Illes Balears.
Després, informar del funcionament de tots els aspectes relacionats
amb el currículum personal de cada estudiant; sobretot en la
formació complementària que s'ofereix, des de la UIB o
els professors titulars de la UIB, a banda de la carrera
pròpia. Sobre aquest aspecte, vull incidir en els cursos,
seminaris, etc., que organitzen alguns professors i als quals
s'apunten desesperadament els alumnes, per tenir més puntuació de
cara a les oposicions, doctorat, etc. En el cas de l'especialitat
d'història, destaquen els seminaris de les àrees d'Història
Econòmica i d'Història Contemporània, organitzats pels professors
Carles Manera i Sebastià Serra; dels quals no hi ha res dir, atesa
la qualitat d'aquests (participants, organització, etc.) i que no
excedeixen d'un o dos per curs. Però allà on la direcció de la
UIB hauria d'intervenir o,
almenys, informar més adequadament els alumnes és sobre els
seminaris que organitzen alguns professors titulars, com és el cas
de Pau Cateura i Josep Juan Vidal (d'Història Medieval i d'Història
Moderna). Aquests professors, a banda d'informar per no dir
coaccionar des de les aules els alumnes perquè hi assistesquin, a
vegades, organitzen aquests seminaris des d'organismes de fora de
la Universitat, fins i tot, algun per compte propi. És el cas d'un
curs realitzat a les dependències d'un centre cultural d'una
entitat bancària (octubre de 1997), del qual cobraren la quantitat
de 20.000 pessetes de matrícula, acceptant fins a 40 alumnes; i en
el certificat d'assistència entregat a la finalització d'aquest, no
apareixia cap entitat educativa ni cultural. Per tant, aquest
certificat no té cap validesa a efectes curriculars. A més d'aquest
fet, destaca el gran nombre de seminaris que s'organitzen al llarg
de l'any acadèmic, complementant mínimament les explicacions de les
seves classes, ja que reiteren el discurs de les seves
especialitats: el Regne de Mallorca i Felip II. Ignor el que passa
a les altres carreres, però aquestes reflexions les faig perquè en
un futur no es repeteixin aquestes tristes experiències, de les
quals els alumnes en són les seves víctimes principals, que una
vegada haver conclòs els estudis i en una situació de desocupació
ens demanam: serviran per alguna cosa aquests cinc anys?
Catalina Bordoy Martínez. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.