El PSM

Caldrà veure com evoluciona el PP, que està intentant refer l'enorme aficada de pota de Matas amb la qüestió urbanística. O si hi haurà o no finalment eleccions generals coincidint amb les autonòmiques, municipals i europees, la qual cosa significaria, sens dubte, una nova majoria absoluta dels conservadors. O com afecten les expectatives del PSIB les anades als tribunals a Madrid de gent relacionada amb el PSOE, i el natural desgastament d'imatge que això comporta, com reflecteixen les enquestes. O com van les relacions entre el centre-esquerra i EU en el Consell i si esclata o no algun altre tema difícil que podria ser aprofitat per la dreta. O, en fi, què passaria si entre PSIB, PSM i UM no arriben als trenta diputats, encara que el PP no tengui majoria absoluta... Són moltes coses i molts mesos per a les eleccions, encara, com per creure que els del PSM es veuen ja, efectivament, governant. De fet, quan alguns d'ells parlen amb franquesa, reconeixen que ni està fet i que, si pogués fer-se, tampoc no seria tan fàcil.

Però a pesar de tot el que pugui passar, que ja es veurà, aquest congrés celebrat el passat cap de setmana, ha suposat el triomf del sentit comú, si més no aparentment, en la cúpula directiva del PSM. Els discursos passionals d'altre temps contra el PSOE o contra UM s'han esvaït, oficialment, al mateix temps que la posta en escena indicava ben a les clares que es té intenció de mantenir el matrimoni, encara que sigui de conveniència, amb els dos socis de Govern en el Consell. La moderació de formes i la imatge de responsabilitat s'ha intensificat, i, en fi, sembla que les bases que es posaren, ja fa quasi deu anys, per anar convertint el partit en qualque cosa més que un grupet d'amics que cauen simpàtics a tothom, estan donant fruits i que la direcció vol seguir mantenint aquesta línia. Però per damunt de tota consideració, el més important d'aquest congrés és que ha donat la imatge, gens fàcil d'aconseguir, d'unitat entre els pesos pesants del partit, que és l'única manera d'assegurar tant un pacte post-electoral sense els defectes del de 1995 com, si s'hagués d'anar a l'oposició, que en la derrota no hi haurà guerres entre líders que podrien dur el partit a situacions límit. Governi o faci d'oposició, el PSM ha fet, per primera vegada, allò que tothom esperava que fes: preparar el partit amb realisme pel que véngui, fugint de les fàcils demagògies del passat. Tan bé ho deuen haver fet que fins i tot ho reconeix el secretari general del PP.