Televisió Valenciana (TVV) és una empresa pública que arrossega pèrdues de 4.000 milions de pessetes per any i que aviat necessitarà una ampliació de capital per evitar el daltabaix econòmic. Això no ha estat cap impediment, emperò, perquè el president de la Generalitat valenciana, Eduardo Zaplana, utilitzés aquest ens públic de manera oportuna i oportunista en el seu escrupolós exemple de com s'ha de governar per esdevenir l'avantguarda del centre reformista espanyol. L'octubre de 1996, TVV signava vuit contractes amb la productora Astel per produir el programa infantil Babalà. La xifra del contracte era de 265 milions de pessetes. Aleshores, el director de Canal 9 era Jesús Sánchez Carrascosa (marit de la directora del diari ultra Las Provincias), que havia estat responsable de la campanya electoral de Zaplana i secretari de Presidència. Els promotors d'Astel són Vicent Andreu i Francisco Aura, homes de confiança de Carrascosa que havien abandonat la cadena poc abans que aquest els passés la producció del dit programa infantil, que fins aleshores era de fabricació interna. El successor de Carrascosa al capdavant de Canal 9, José Forner, va contractar amb Astel un altre programa, Guanye qui guanye, per 47 milions de pessetes. Una altra productora, Teleproducciones Mediterráneo, l'únic administrador de la qual és Damián Giménez Fuster, exassessor de Zaplana a l'Ajuntament de Benidorm, va ser contractada l'any 1997 per 130 milions per realitzar la sèrie Imatges de la memòria, que mai no s'ha emès per la seva pèssima qualitat. Així i tot, Canal 9 ha tornat a contractar deu lliuraments més de la mateixa sèrie per 70 milions. Això són alguns botons de mostra de les grans oportunitats que ha ofert Zaplana a alguns amics i exdirectius de l'administració. I això sense sortir de la TVV, perquè podríem parlar també de la requalificació de terrenys del conseller de Sanitat, Joaquín Farnós, que s'ha vist molt beneficiat per la modificació del pla general d'ordenació urbana de Benicàssim. Etc., etc., etc. No ens ha d'estranyar, per tant, que José María Aznar hagi escollit Zaplana com a integrant del reduït equip que ha de donar cos al proper congrés del PP, el del viratge definitiu cap al centre reformista. Aznar és, a més, un excel·lent seleccionador nacional: ha triat Zaplana per elaborar la ponència que porta per títol La España de las oportunidades. I és que com resa una dita molt nostrada, pel fruit hom coneix l'arbre. Aznar també sap que l'objectiu de Zaplana és ell: ha trobat el còrbit que li buidarà les òrbites que té a banda i banda de les cavitats nasals. Les mateixes òrbites que ara, quan es tanquen, acompanyen el somriure que ens adreça la seva silenciosa ferramenta somerina.