Davant la Universitat de les Illes hi ha una escultura de Joan
Brossa que és una mosca negra adherida a un costat d'una pedra;
Brossa, per explicar la seva obra, es va posar en pla filosòfic i
va discursejar que la pedra, torta, simbolitza el caos mentre que
l'insecte és una metàfora de la Universitat, la qual ha de
reinstaurar l'ordre mitjançant la cultura. Però basta exercir una
mica la intuició per fer una lectura més aproximada de l'escultura:
la mosca que escala per la paret únicament pot representar els
professors universitaris que només aspiren a ascendir. Els més
perjudicats de tot això (de la situació, no de l'escultura) són els
estudiants i en part s'ho mereixen perquè són incapaços d'armar-se
amb una simple pala matamosques.
Les normes de la Universitat "dels drets i deures dels alumnes i
docents" estan contra els interessos dels estudiants, mirau: 1)
L'alumne té el dret de demanar que li canviïn el professor en tres
casos: amistat íntima, parentiu, i enemistat manifesta. Normalment
quan hi ha tensions entre un alumne i un professor tots dos
prefereixen no haver de saber res l'un de l'altre. Pot passar,
però, que el professor s'entesti a tenir l'alumne per poder-lo
suspendre "encara que això ja és cosa de malalts" com per exemple
Maria de la Pau Janer. Avui només exposaré el meu cas: vaig demanar
per escrit al cap de departament, Joan Miralles, que m'evaluàs
qualcú que no fos MP Janer al·legant «enemistat manifesta»; i bé:
la seva ràbia va poder més que la raó, va treure el geni de nina
malcriada i va assegurar que no hi ha cap tipus d'enemistat
manifesta entre nosaltres dos, i em consta que el seus arguments
eren que ella ja m'havia tengut d'alumne una vegada i m'havia
aprovat "aquí cal puntualitzar que d'això en fa un parell d'anys, i
jo encara no havia expressat el que pens d'ella a la premsa".
(Senyor Rector de la Universitat de les Balears, una qüestió:
pareix que jo estic obligat per la llei a «provar» que la
professora em té un sentiment advers, però això ho veig tan difícil
com voler demostrar que les gallines s'enamoren; puc, jo, com a
alumne, demanar que li realitzin una psicoanàlisi? És l'únic mètode
purament objectiu que se m'ocorre, i a més crec que
psicoanalitzar-la ha de ser ben fàcil).
El cap de departament, per arreglar el conflicte, va creure la
declaració de la professora sense demanar-me res, i per tant ha
passat el que tothom ja s'esperava, que MP Janer m'ha suspès tots
els exàmens.
2) El dret de l'alumne de demanar un tribunal. Quan l'alumne
està en desacord amb la nota que li ha posat el professor, té el
dret de demanar un tribunal, que consisteix que tres professors
triats pel cap de departament repassin l'examen final i el tornin
puntuar. A simple vista això pareix el més just i net, però
l'alumne torna a tenir un problema quan el cap de departament és
amic o es vol colgar amb el professor en qüestió, i selecciona per
al tribunal tres professors que li fan de criats o d'esclaus. Per
una altra banda, també és ver que els professors han de conviure i
"amb excepció dels que s'odien" no es volen fer quedar malament els
uns als altres donant la raó a l'alumne. Per aquests motius és
necessari que la Llei de reglament acadèmic de la UIB
permeti que els tribunals es puguin formar amb professors d'altres
universitats, i que siguin constituïts per més de tres membres per
tal que sigui molt més difícil practicar l'amiguisme. A altres
universitats més grans les assignatures són ensenyades per un
parell de docents i l'alumne té el dret de triar el professor, i
aquest dret s'hauria d'aplicar de la forma que fos possible a la
UIB, perquè el fet que sigui
petita no és una éxcusa vàlida perquè els estudiants hi tenguin
menys drets.
3) Drets del professors. Sembla que hi ha d'haver eleccions per
a votar el nou/nova cap de departament de filologia catalana; la
llei implica que si un catedràtic es presenta a les eleccions, els
professors no catedràtics no hi tenen res a fer. Com es veu es
tracta d'una llei tan democràtica com la dictadura, una llei
acadèmicament racista. Tot i així els catedràtics, com que apart
d'això també son persones (alguns), poden renegar del dret de
càtedra i presentar-se a les eleccions com a persones i no com a
títols. Poden ser elegits, o imposats per collons. Poden actuar
contra aquest sistema, o bé acceptar-lo: poden fer ús de la pala
per mosques, o agafar la malaltia de l'insecte.
4) Professors delinqüents que es boten la llei en perjudici dels
seus alumnes. Es podria omplir tot el diari amb aquest apartat i
els periodistes han d'escriure les seves notícies. En xerrarem un
altre dia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.