És obvi que si parlam de frenar l'espiral urbanística a Mallorca ho deim amb totes les conseqüències. També és necessari acabar amb la permissivitat i la blanor institucional que mantenen alguns ajuntaments, en la mateixa mesura que és imprescindible frenar l'aprovació d'urbanitzacions noves, a la perifèria i al centre de l'Illa. Els paradigmes urbanístics de Marratxí i de Calvià, als qual s'ha referit el president Jaume Matas, s'han de qüestionar amb profunditat i sense amiguismes. Frenar la construcció, racionalitzar el futur de l'espai i projectar el futur del territori s'ha de fer necessàriament sense moratòries, sense excepcions, sense compromisos. De la mateixa manera que no s'ha de cedir davant la influència i l'interès del sectors hegemònics de la construcció, també s'ha d'exigir als ajuntaments afectats per febres urbanístiques diverses, tant legals com il·legals, que apliquin remeis amb contundència, sense cedir a les pressions de ningú. La destrossa sistemàtica de Mallorca s'està duent a terme a nivells diferents, però tots ells són negatius per a la col·lectivitat. Esperem que els batles de municipis afectats per problemes urbanístics, participants a la manifestació del 12-N, siguin els primers a donar exemple i a posar en pràctica allò que va ser el lema de dijous passat.