La manifestació d'avui, a mesura que s'aproximava el dia, ha anat pujant la temperatura política illenca. Poques hores abans, tothom és conscient que els resultats d'aquesta convocatòria marcaran l'esdevenidor de la política autonòmica, més enllà de les lectures que en facin les parts. Ningú encara no pot vendre la pell del llop abans de caçar-lo i caure en la pròpia trampa de l'eufòria, tot pensant que amb la manifestació s'inicia la gran revolució política local. Però tampoc ningú no hauria de fer una lectura derrotista abans d'hora, perquè ni els progressistes encara no han guanyat ni els populars perdut. Dels preparatius hi destaquen dues qüestions. Primer que el Pacte de Progrés ha mogut bé els fils, ha sabut forçar el ritme dels esdeveniments i ha guanyat clarament la posició de la jugada. El bloc de centreesquerra ha sabut capitalitzar, amb encert, un discurs esperançador dirigit a una col·lectivitat cada cop més convençuda de la corrupció d'un sector rellevant del PP i de la inseguretat i l'ambigüitat del discurs de l'actual Govern. Segon, que el PP, segur fins fa poc de tenir el suport majoritari de l'electorat, ha donat mostres de debilitat i de tenir els peus de fang. És una percepció que tenen fins i tot alguns sectors pròxims al partit i que fan pensar que una participació massiva a la manifestació podria noquejar el projecte de Govern actual.