És un goig poder estar en desacord amb els amics: per moltíssimes raons, la primera de les quals seria, tal vegada, la perquè la monotonia no faci estralls en les relacions d'amistat. Ja em perdonarà l'improbable lector aquesta obvietat, però és la manera que he trobat de començar a expressar el meu desacord amb l'article que ahir publicava Cristina Ros al diari Ultima Hora. Hi deia que hi ha un patrimoni al marge del cultural "el natural" que ara és prioritari. Aquest «ara» culmina en la manifestació d'avui, convocada, també, per unes quantes entitats de caràcter cultural. Discrep rotundament en una qüestió: la preservació del patrimoni natural és una lluita de la cultura contra la cobdícia, de la cultura contra aquesta manca de sensibilitat que el poble s'ha tret de damunt i que s'ha refugiat en sòlids i sanguinaris reductes de poder "no necessàriament polític", que es volen apropiar del que no és seu "patrimoni natural i paisatgístic: res a veure amb el sòl. Aquesta lluita és tan cultural que només amb la cultura com a avantguarda, en primera línia, té alguna possibilitat de vèncer. Podríem parlar de coneixement, de sensibilitat, de sentit de la història, de respecte pel futur, i podríem parlar fins i tot d'amor a la terra, i sempre veuríem que el denominador comú és la cultura. Hi ha, a més, una cultura de la naturalesa, que cada dia abasta més aspectes i afecta més ciutadans, i que no és tant un conjunt de coneixements biològics, geològics, físics o geogràfics com el conjunt de tots aquells llaços que ens lliguen a la terra i ens en fan sentir part integrant: una cultura que ha de ser la millor arma contra els enemics de la naturalesa. Qüestió de noms, podríem dir, però si la manifestació d'avui té un caràcter polític "perquè es pretén influir en la política urbanística, no perquè uns partits estiguin aquí i uns altres, o un altre, allà", podríem dir, millor, que aquest caràcter és cívic, i parlar de civisme sense cultura és una bajanada. Avui, en sortir al carrer amb actitud positiva, a favor de moltes coses i en contra tan sols de determinades polítiques "no d'un o altre partit", ho farem com un acte de cultura, perquè els valors culturals del nostre paisanatge constituesquin un fre definitiu contra la barbàrie, per reforçar substancialment la idea del país que volem. Serà, també, un exercici de responsabilitat, d'aprofundiment en el compromís amb la terra. I serà així perquè sabem que la cultura és el passat, el coneixement crític del passat, però també és el present i, sobretot, el futur. Per això, la d'avui vespre serà una gran manifestació cultural, una gran manifestació per la cultura. Perquè, qui pot creure que si el país està en perill no hi està també la cultura?