Tecnologia i democràcia

Així comença la «Declaració d'Independència del Ciberespai» que va redactar l'activista i dissident cognitiu J.P. Barlow com a resposta a la promulgació, el febrer de 1996, de la llei per a la defensa de les comunicacions per part del govern dels Estats Units. Aquesta llei, que fou posteriorment declarada inconstitucional pel Tribunal Suprem, limitava essencialment la llibertat d'expressió a la xarxa Internet, posant com a argument una suposada protecció als menors. Des d'aleshores ençà no han afluixat gens ni mica aquells que estan interessats a fer-nos saber detalladament els perills associats a les noves tecnologies de la informació en general i, en particular, a Internet. El darrer recordatori ens ha vengut de la mà d'un fòrum internacional sobre les noves dimensions de la seguretat. Els titulars eren clars i per fer poca broma: la seguretat i la democràcia estan en perill per mor de les noves tecnologies. Els arguments eren els de sempre: que si els delinqüents tenen moltes facilitats gràcies a Internet o que si Bill Gates és l'home més poderós de tot el món perquè controla una bona part de la indústria de les tecnologies de la informació. No deixa de ser ben curiós que en tota aquesta prèdica no s'acostumin a fer referències a altres avantatges que estan obrint aquestes tecnologies i que, a més, s'oblidi fatalment que aquests perills no són ni nous ni consubstancials a Internet i a les tecnologies relacionades. Un dels avantatges que ningú no esmenta és que aquestes tecnologies són les que propicien la democràcia en estat més pur que mai no ha tengut la humanitat al seu abast des que els ciutadans d'Atenes la varen instaurar. I si ho mireu des d'aquest punt de vista, aleshores sí que potser tengut per cert que la democràcia, o la forma que té ara, estigui en perill d'evolucionar cap a una forma diferent, podria ésser que millor i tot. La declaració de Barlow ho deixa ben clar: «Els vostres conceptes de propietat, expressió, identitat, moviment i context no són vàlids per a nosaltres, car estan basats en la matèria, i aquí no hi ha matèria. Les nostres identitats no tenen cos, per consegüent, a diferència de vosaltres, no podem obtenir l'ordre usant coaccions físiques. Creiem que el nostre govern sorgirà de l'ètica, del nostre interès clar i de la república. Les nostres identitats poden ser distribuïdes per moltes de les vostres jurisdiccions...».

Per si un cas no n'hi hagués a bastament amb tot l'anterior, Barlow també ens explica per què estan tan encaparrats a ressaltar els perills d'Internet, ensems que mostren una total incapacitat per entendre, encara que sigui una miqueta, que es cou darrere aquestes possibilitats noves que estan obrint les tecnologies de la informació: «Temeu els vostres infants perquè han nascut en un món on sempre sereu immigrants. I, perquè els temeu, confiau als buròcrates la cura d'assumir l'autoritat paternal que no gosau assumir vosaltres mateixos. En el nostre món, tots els sentiments i expressions de la humanitat, des dels més vils als més angelicals, són part d'un tot que no té costures, la conversa global de bits. No podem separar l'aire que sufoca de l'aire on bateguen les ales».

És clar que, tot plegat, la declaració de Barlow pot ser vista com un inútil exercici estètic, amb aires grandiloqüents i flaire noucentista, però no deixa de ser reconfortant llegir-la de tant en tant, sobretot quan els altres fan una gran remenada de coa i treuen pit. Tanmateix hem de tenir ben clar que podem «declarar els nostres éssers virtuals inaccessibles a la vostra autoritat, tot i que l'acceptam per als nostres cossos. Ens expandirem per tot el Planeta de manera que ningú no podrà detenir els nostres pensaments. Crearem una civilització de la ment en el Ciberespai. Que sigui més humana i més justa que la del món que els vostres governs han creat fins ara».
Algú més s'hi apunta?