«Governants del món industrialitzat, cansats gegants de carn i
acer, vénc del Ciberespai, la nova llar de la ment. En nom del
futur, a vosaltres, que sou del passat, us deman que ens deixeu en
pau. No sou benvinguts entre nosaltres. No teniu cap autoritat on
ens reunim».
Així comença la «Declaració d'Independència del Ciberespai» que
va redactar l'activista i dissident cognitiu J.P. Barlow com a
resposta a la promulgació, el febrer de 1996, de la llei per a la
defensa de les comunicacions per part del govern dels Estats Units.
Aquesta llei, que fou posteriorment declarada inconstitucional pel
Tribunal Suprem, limitava essencialment la llibertat d'expressió a
la xarxa Internet, posant com a argument una suposada protecció als
menors. Des d'aleshores ençà no han afluixat gens ni mica aquells
que estan interessats a fer-nos saber detalladament els perills
associats a les noves tecnologies de la informació en general i, en
particular, a Internet. El darrer recordatori ens ha vengut de la
mà d'un fòrum internacional sobre les noves dimensions de la
seguretat. Els titulars eren clars i per fer poca broma: la
seguretat i la democràcia estan en perill per mor de les noves
tecnologies. Els arguments eren els de sempre: que si els
delinqüents tenen moltes facilitats gràcies a Internet o que si
Bill Gates és l'home més poderós de tot el món perquè controla una
bona part de la indústria de les tecnologies de la informació. No
deixa de ser ben curiós que en tota aquesta prèdica no s'acostumin
a fer referències a altres avantatges que estan obrint aquestes
tecnologies i que, a més, s'oblidi fatalment que aquests perills no
són ni nous ni consubstancials a Internet i a les tecnologies
relacionades. Un dels avantatges que ningú no esmenta és que
aquestes tecnologies són les que propicien la democràcia en estat
més pur que mai no ha tengut la humanitat al seu abast des que els
ciutadans d'Atenes la varen instaurar. I si ho mireu des d'aquest
punt de vista, aleshores sí que potser tengut per cert que la
democràcia, o la forma que té ara, estigui en perill d'evolucionar
cap a una forma diferent, podria ésser que millor i tot. La
declaració de Barlow ho deixa ben clar: «Els vostres conceptes de
propietat, expressió, identitat, moviment i context no són vàlids
per a nosaltres, car estan basats en la matèria, i aquí no hi ha
matèria. Les nostres identitats no tenen cos, per consegüent, a
diferència de vosaltres, no podem obtenir l'ordre usant coaccions
físiques. Creiem que el nostre govern sorgirà de l'ètica, del
nostre interès clar i de la república. Les nostres identitats poden
ser distribuïdes per moltes de les vostres jurisdiccions...».
Per si un cas no n'hi hagués a bastament amb tot l'anterior,
Barlow també ens explica per què estan tan encaparrats a ressaltar
els perills d'Internet, ensems que mostren una total incapacitat
per entendre, encara que sigui una miqueta, que es cou darrere
aquestes possibilitats noves que estan obrint les tecnologies de la
informació: «Temeu els vostres infants perquè han nascut en un món
on sempre sereu immigrants. I, perquè els temeu, confiau als
buròcrates la cura d'assumir l'autoritat paternal que no gosau
assumir vosaltres mateixos. En el nostre món, tots els sentiments i
expressions de la humanitat, des dels més vils als més angelicals,
són part d'un tot que no té costures, la conversa global de bits.
No podem separar l'aire que sufoca de l'aire on bateguen les
ales».
És clar que, tot plegat, la declaració de Barlow pot ser vista
com un inútil exercici estètic, amb aires grandiloqüents i flaire
noucentista, però no deixa de ser reconfortant llegir-la de tant en
tant, sobretot quan els altres fan una gran remenada de coa i
treuen pit. Tanmateix hem de tenir ben clar que podem «declarar els
nostres éssers virtuals inaccessibles a la vostra autoritat, tot i
que l'acceptam per als nostres cossos. Ens expandirem per tot el
Planeta de manera que ningú no podrà detenir els nostres
pensaments. Crearem una civilització de la ment en el Ciberespai.
Que sigui més humana i més justa que la del món que els vostres
governs han creat fins ara».
Algú més s'hi apunta?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.