El mite de la llengua i el territori

10/11/98 0:00

Fa uns anys vaig tenir la sort de participar juntament amb altres col·legues en la realització d'una història de Mallorca en imatges. Va ser tota una novetat per a mi treballar amb un il·lustrador i transmetre-li com veia jo la història. Com que cronològicament arribàvem fins a la nostra contemporaneïtat vàrem haver d'incloure imatges en les quals es barrejava la nostra memòria personal i la memòria col·lectiva. Va ser aleshores quan dibuixàrem imatges que tenen molt a veure amb una idea de Mallorca com una illa on els seus habitants són cultes, generosos i preocupats pel futur. Potser no és una història de realitzacions, però és la història dels que hem volgut una transformació basada en una idea tan clàssica com és deixar un món millor del que nosaltres hem rebut. Amb això ja dic que som uns «clàssics» perquè no ens resistim a la temptació de deixar una empremta encara que l'empremta siguin les idees. Ningú no ens pot negar que moltes transformacions d'ara són fruit de les acumulacions ideològiques, científiques i tecnològiques d'anys enrere. Amb aquest propòsit en aquella història hi vàrem incloure la concentració de Cura (primavera del 1977), la de Sant Elm (estiu del 1977) i manifestacions com les de la tardor del 1977 i 1992 i primavera del 1995 perquè crèiem i jo seguesc creient que Mallorca també es mou a base de mobilitzacions.

Per això demà passat, dijous, aniré a la manifestació per demanar una moratòria urbanística efectiva. No serà una novetat perquè, com deia, fa ja vint anys que sortim al carrer a inventar una altra Mallorca, una Mallorca sostenguda sobre una sensibilitat col·lectiva que hem transformat en mite, el mite de la llengua i el territori.

Fa bé el govern del PP d'haver-se enfadat amb aquesta convocatòria perquè és una provocació per a tots aquells que contemplen l'illa com un paisatge on situar-hi casetes, cases, casotes, casalots i casetetes. Que altres que no són ells també es preocupen pel futur és una cosa que els incomoda perquè la gent al carrer desautoritza l'estereotip tot just creat que ens presenta com gent afortunada que ho té tot. Precisament perquè no ho tenim tot anirem a la manifestació, perquè no tenim garantit el futur i aquesta afirmació que pot semblar ambígua és molt bona d'omplir de contingut: simplement no tenim garantit l'abastiment d'aigua perquè en consumim a l'any molta més de la que som capaços d'emmagatzemar. Això ho entén tothom.

Ningú no pot acusar-nos, als preocupats per la llengua i el territori, de nostàlgics. No hi ha a aquesta terra ningú més futurista, més preocupat pel futur que els que hem fet de la llengua i el territori el nostre mite contemporani. Com tots els mites es tracta d'una construcció d'imatges compartides, les imatges de gent al carrer repetides al llarg de vint anys reclamant dels nostres governants el sentit de futur i d'il·lusió que tenim els que ens estimam la terra i la cultura que hem produït damunt aquesta terra.